La Petri i el laberint dels miralls

La Petri i el laberint dels miralls:


Hi havia una vegada, fa molt de temps, en un bonic país anomenat Rússia, hi vivia una bella reina altruista i generosa com mai abans havia existit en cap altre regne.


Intentava distribuir les riqueses del seu país de manera equilibrada perquè tot el seu poble pogués gaudir de les mateixes comoditats i dels mateixos luxes i que aquests no estiguessin destinats només a uns pocs.


S'encarregava de fer moltes festes i celebracions als quals acudien altra gent de llocs molt llunyans, ja que la Reina Eslovana volia compartir amb ells la seva alegria i felicitat per la vida i pel seu estimat poble Rus. Rússia destacava per l'harmonia dels seus carrers, la bellesa dels vestits dissenyats amb un estil peculiar i cridaner que moltes persones d'altres llocs acudien per poder comprar. Era un poble preciós, no només exteriorment, sinó que les persones disposaven d'una bellesa natural interna, ja que tot i disposar molts béns materials eren capaços de compartir-los alegre i despreocupadament amb altres persones. Aquest era l'esperit que la  reina Eslovana havia desitjat per al seu poble i que tan acuradament havia conreat.

 Els vestits eren exposats cada dia als aparadors i la gent gaudia només acostant-s’hi per mirar la perfecció amb la qual havien estat elaborats. Molts sastres veïns acudien a comprovar com havien estat elaborats però no trobaven explicació davant de tanta majestuositat i simetria.

Els dies passaven feliçment al poble rus. La Petri era la filla del gran amfitrió que organitzava les festes, era tan sols una nena de dotze anys, però li encantava col · laborar adornant les taules dels convidats amb belles flors que ella mateixa s'encarregava de cuidar al seu petit hivernacle. La Petri adorava a la reina Eslovana. Com la seva mare va morir quan ella era petita, havia traslladat el seu ideal de figura materna en ella i en moltes ocasions l´  Eslovana li explicava contes infantils i li cantava cançons per omplir el petit cor de la Petri.


Un dia de sobte tot va començar a canviar a Rússia, es van començar a sentir algunes veus que anunciaven que un estrany personatge s'havia instal · lat als afores del poble amb estranys propòsits.


A partir d'aquest moment l'aire va començar a canviar i la gent de Rússia van començar a sentir un rancor, orgull i egoisme que abans mai havien sentit. La reina Eslovana va començar a preocupar-se, ja que l'harmonia i l'equilibri pel qual tant havia lluitat començava a esvair-se.


I és que no gaire lluny d'allà, el sastre Malasang estava elaborant un pla per destruir Rússia. Havia estat considerat un dels sastres més famosos de tot el món, fins que la reina Eslovana va aparèixer amb la seva harmonia i perfecció i els Russos van començar a elaborar patrons per vestits molts més bonics que els que ell realitzava. Va estudiar meticulosament els patrons dels Russos, per estudiar-los, copiar-los i millorar-los, però es va adonar que la perfecció d'aquests es devia únicament a la manera com havien estat elaborats. Eren tan perfectes perquè estaven construïts per persones que desprenien a través de les seves mans altruisme, benevolència i amor envers les altres. Ell mai podria arribar a copiar-los perquè no tenia aquestes qualitats. Mai podria arribar a realitzar-los de la mateixa manera i per tant, mai podria tornar a ser considerat el millor sastre de Rússia. Aquesta frustració va fer que el sastre Malasang dissenyés un pla per acabar amb la bondat i l´ harmonia a Rússia i que d'aquesta manera no es poguessin seguir elaborant aquests meravellosos vestits. Així que poc a poc va anar pensant en com els podria arravatar aquestes qualitats i va trobar ràpidament la solució. S'encarregaria de dissenyar i distribuir per tota Rússia uns miralls que fossin capaços de captar les emocions i qualitats positives del poble Rus. D'aquesta manera, si la seva gent ja no tenia aquestes qualitats quan dissenyessin els vestits, aquests ja no serien iguals i perdrien tota la fama i el prestigi que fins ara havien tingut.

Així que d'aquesta manera va començar a crear uns miralls que eren capaços de captar tota l'emoció positiva de les persones que es reflectissin en ells. El poble Rus, en mirar-se a través dels miralls, perdrien la seva bondat, altruisme, alegria i benevolència que serien substituïdes pel reflex de les emocions perverses del sastre Malasang. Totes les emocions positives quedarien registrades en els miralls que el sastre acumularia en una gran sala distribuïda per enormes passadissos, en la qual quan ell es mirés, captaria tota la bellesa de l'amor altruista que havia en ells i d'aquesta manera podria construir vestits tan perfectes com els que s'havien estat realitzant a tota Rússia.


Quan els miralls van estar llestos, es va encarregar sigil·losament de distribuir-los per tot el poble. Els venia a baix preu o els substituïa pels existents posant qualsevol excusa perquè els Russos haguessin de comprar-los. D'aquesta manera totes les cases i establiments van disposar aviat dels miralls del sastre maligne.

Per això, Rússia va començar a sentir la falta d'amor, de bondat i altruisme que abans tenia i la seva gent van començar a sentir sensacions i emocions que van suposar la destrucció de l'harmonia del meravellós poble. Fins  la reina Eslovana va perdre aquestes qualitats, ja que en mirar-se en un d'ells, les seves emocions es que van quedar retingudes en ell per sempre.

A tots els va començar a envair l'orgull, l'egoisme i la vanitat. Els vestits van deixar de fabricar-se i ja no es van celebrar més festes al poble. Tots els russos havien perdut la seva harmonia excepte la Petri.


La Petri era l'única que no havia perdut les seves qualitats, encara que es mirava als miralls del sastre maligne, les seves emocions no es perdien en el reflex, romanien al seu costat. Però de tota manera se sentia molt trista en comprovar que la resta dels seus companys, familiars i amics havien perdut els seus sentiments positius.

La Petri es trobava molt sola davant de tanta emoció maligna, intentava buscar una explicació perquè el seu poble tornés a ser el d'abans, però no trobava el motiu que feia que les persones s'haguessin transformat d'aquella manera.


Va pensar que possiblement l'explicació residia en aquell estrany personatge que feia un temps s'havia instal · lat als afores de Rússia.


Així que un dia va decidir sortir a inspeccionar el terreny acompanyada de la Holly , la seva petita hàmster. Es va dirigir amb la seva bicicleta cap als afores del poble i va arribar fins a la casa de l'estranger. De manera silenciosa va treure el cap a través de la petita finestra que donava al menjador de la instància i des d'allà va contemplar estupefacta la col·lecció de vestits que el sastre Malasang estava confeccionant:

- Has vist això Holly? - va dir la Petri dirigint-se al seu hàmster. Són com els vestits que nosaltres elaboràvem abans. Són com els nostres, i ara sembla que aquest estrany sastre els confecciona amb la mateixa perfecció amb la que nosaltres els elaboràvem abans de perdre les nostres meravelloses emocions -va dir tristament la Petri.

- Potser això tingui relació amb el que ha estat passant al nostre poble -va continuar meditant interiorment la Petri.

Mentrestant, el sastre maligne es va aixecar de la cadira, es va dirigir cap a la xemeneia i a la part alta va aconseguir una gran clau amb la qual va baixar les escales.

- On conduiran aquestes escales? - va exclamar sobresaltada la Petri. Potser allà trobarem les respostes a les nostres preguntes.


La Petri va romandre hores i hores esperant que el sastre tornés a aparèixer, però se li va fer molt tard i havia de tornar a casa on l'estaven esperant segurament per sopar. Així que va decidir marxar i tornar al dia següent per intentar introduir-se a la llar del sastre i veure que s'ocultava sota les escales.

A l’endemà la Petri va tornar molt d'hora a la casa del sastre Malasang. Per sort aquest es trobava dormint plàcidament a la seva habitació. Havia d´ aprofitar aquest moment per introduir-se a  la casa i fer-se amb la clau.

Així que de manera silenciosa la  Petri  es va  colar per la finestra posterior i va lliscar pel terra fins arribar a la xemeneia on el sastre ocultava la clau. Quan  va atrapar-la    va    baixar les escales i va comprovar que una gran porta metàl·lica es trobava al final de les grans golfes.


Aquesta ha de ser la porta que obre aquesta gran clau -va dir la  Petri a la Holly. Ara és el moment d'entrar a comprovar el que està passant, ara que el sastre està dormint. Tu queda't aquí i si veus que el sastre comença a despertar-se vine a la meva recerca per avisar –me -va dir la Petri sense cap tipus de por a la seva petita  hàmster.

La Holly va escoltar atentament les instruccions de la seva estimada amiga i va romandre alerta al principi de la porta des d' on podia comprovar els moviments del sastre.


La Petri va girar en diverses ocasions la clau i el pom de la porta es va obrir. Quan va travessar la porta va poder comprovar amb sorpresa que un gran laberint de miralls es distribuïa per tota la sala. Es va quedar sorpresa quan va comprovar que cada un dels miralls reflectia imatges de persones del poble de Rússia. Molts d'ells reflectien harmonia, altres reflectien pau i caritat, altruisme, benevolència i moltes altres més imatges se succeïen una darrera  l´ altra en cada un d'ells. El laberint es feia etern. Milers de miralls s'orientaven en ziga-zaga i en cercle descrivint el que semblava un camí cap a algun lloc ocult.

Mentrestant  la Holly va aparèixer corrent i gemegant avisant a la seva amiga  que el tirà  Malasang s'havia despertat i que es dirigia cap a les escales.

- Gràcies Holly. Ara mateix ens amagarem darrere d'aquest mirall -va dir la Petri. Però hauràs de deixar la clau on estava, abans que el sastre descobreixi que no està allà. Jo esperaré aquí per veure´ l aparèixer i intentaré seguir-lo per l'interior del laberint per comprovar cap a on porta el camí dels miralls.

I dit això la Petri va cedir la clau al seu hàmster que amb lleugeres dificultats va poder deixar la clau al seu lloc abans que el sastre pogués trobar- la a faltar.


Al cap d'una estona la Petri va escoltar obrir-se de nou la porta de les golfes i va veure aparèixer al sastre seguit de molt de prop per la Holly, que de moment, passava desapercebuda davant els ulls de Malasang però no podia descuidar-se ja que el sastre anava acompanyat pel seu enorme gat negre que l'acompanyava com si de la seva ombra es tractés.

- Bé estimat Walter, ja hem arribat al meu preciós recinte dels reflexos. Per fi em podré tornar a nodrir de totes les bones emocions de la gent de Rússia i continuar confeccionant els meus meravellosos vestits que podré vendre a preus molt elevats i d'aquesta manera tornar a recobrar el meu prestigi, la meva fama i sobretot, les meves riqueses -va dir a riallada neta el sastre al seu gran gat.


- Així que d'això es tracta -va pensar interiorment la dolça Petri. Ha fabricat aquests miralls per captar les emocions positives dels meus estimats familiars i amics de Rússia i ha deixat en el seu lloc, el seu pèrfid reflex de sentiments foscos -va dir tristament la Petri. He de fer alguna cosa per tornar les emocions a cada un d'ells per tornar a recuperar l'harmonia al meu poble. - va continuar meditant la Petri.


De manera pausada la Petri va seguir de prop el sastre que la va conduir a través de nombrosos passadissos secrets que formaven un estrany laberint. Quan van arribar a final del passadís va poder comprovar que al gran centre hi havia un gran mirall d'or i diamants des d' on podia veure´ s el reflex de la reina Eslovana.



- Mira Walter. L´ Eslovana cada dia amaneix bella i pura en el seu reflex. Però quan em miri a través d' ell aquestes emocions tornaran a ser meves i amb elles les de la resta dels miralls de tots els ciutadans de Rússia -va dir exclamant mirant maliciosament al seu gat que romania al seu costat de manera perpètua.


- Oh Déu meu!. No pot ser. És el reflex de l´Eslovana! - va dir la Petri molt alarmada. Així que cada dia el pèrfid sastre es mira en el seu reflex i roba totes les seves emocions positives. Mira que arriba a ser malvat aquest sastre Malasang!


Quan el sastre va acabar de mirar-se al reflex de l´ Eslovana  el seu esperit va tornar a recobrar- se d'energia positiva.

- Anem-nos Walter a seguir fabricant més vestits bonics i perfectes per a vendre -va dir en Malasang.

La Petri va tornar a seguir el sastre pel laberint intentant recordar el camí però va comprovar que li resultava molt difícil endevinar el seu recorregut ja que havia estat estratègicament dissenyant perquè ningú a excepció del sastre pogués arribar fins a la sala central del mirall de l´ Eslovana.


La Petri va haver d'esperar dins del laberint fins al dia següent que el sastre tornés a aparèixer. Quan va tornar a aparèixer, la Petri va aprofitar que va deixar oberta la porta de les golfes per poder sortir a l'exterior i va poder reunir-se  novament amb la seva estimada mascota.

- Hola Holly! M'has trobat a faltar? - va dir afectuosament a la seva hàmster. He descobert moltes noves coses que més tard t'explicaré. Junts hem d'elaborar un pla per derrotar el sastre Malasang -va dir molt seriosa la Petri.


Quan va arribar a casa la Petri va meditar durant una llarga estona de quina manera podria tornar-li a les persones les seves emocions perdudes.


- Sembla que el mirall principal és el que té retingut el reflex de l ´Eslovana -va dir la Petri a la Holly. Si poguéssim arribar-hi sense que el sastre se n´ adonés ... - continuava reflexionant la Petri.


 Llavors si algú es reflectís en ell captaria les emocions de l´ Eslovana també. - va continuar pensant la Petri.

- Si poguéssim portar a l´ Eslovana a l'interior del laberint i que es reflectís en ell , les seves emocions tornarien una altra vegada amb ella, però a la resta de reflexos hi continuarien romanent en els altres miralls -va dir la Petri desanimada.

- Però ja està, Holly, tinc la solució! - va dir exaltada la Petri.


- Aprofitarem una nit per introduir-nos en el laberint, buscarem l´ ajuda dels teus amics els hàmsters que recorreran tot el laberint reflectint-se en cada un dels miralls. Ells captaran les emocions positives retingudes i tornaran al poblat on es tornaran a mirar-se als miralls del poble. Quan cada emoció estigui de tornada als miralls d'origen, farem que tots els ciutadans es tornin a mirar a través d'ells i d'aquesta manera recuperaran les emocions positives perdudes. Després destruirem tots els miralls malignes de les cases i dels establiments per evitar que es torni a produir la mateixa situació. Les emocions negatives tornaran als miralls del sastre que quant torni a mirar-se al mirall de l´ Eslovana només trobarà les brutes emocions que mai haurien d'haver sortit d' ell.

- Jo mentrestant romandré oculta en el laberint esperant la vostra arribada , moment en el qual, m´ avisareu que tots els miralls del poble han estat destruïts i podré  començar doncs amb la segona part del pla.

Un cop concretada la primera part del pla,la Petri va decidir que la posarien en marxa a l'endemà durant la nit, quan el sastre i el seu enorme gat romanguessin adormits.

A l´ endemà la Petri va partir acompanyada per un exèrcit de hàmsters amics de la Holly. Es van introduir sigil·losament a la casa del sastre i van obrir la porta de les golfes. Tots els hàmsters van començar a recórrer el camí inundat de miralls i van anar captant al seu interior cadascuna de les emocions fins arribar a la sala del mirall principal. Gràcies a la bona orientació que els hàmsters tenien no els va ser molt difícil trobar el camí de tornada.

- Ben fet amics! - va dir la Petri abraçant a tots i cadascun dels seus petits amics. Ara heu de tornar al poble i deixar les emocions cadascuna en el seu respectiu reflex. Després doneu-li aquesta nota al meu pare perquè destrueixi tots els miralls. Quan estiguin tots destruïts veniu-me  a avisar per començar amb la segona part del pla. Jo esperaré el teu regrés -va dir la Petri a la Holly que escoltava atentament.


Els hàmsters van tornar al poblat i gràcies al pla de la Petri totes les emocions van retornar  l'harmonia a Rússia. La Holly va lliurar la nota al pare de la Petri que es va encarregar de destruir els miralls.

Ara faltava eliminar el sastre perquè no tornés a tramar de nou un altre pèrfid pla que acabés amb l'equilibri Rus.

L'endemà com cada dia el sastre es va dirigir a les golfes per mirar-se al reflex de l´ Eslovana.


Mentre es dirigia cap a les golfes anava pensant en la quantitat de nous vestits que fabricaria aquell dia.


Tot d'una la Holly va aparèixer davant dels ulls d´ en  Walter que es va quedar sorprès veient-la recórrer tota l´ estància i va començar a perseguir-la per tota la casa.


- Bé Walter. Avui tens feina extra. Atrapa a aquest estúpid ratolí mentre jo em dirigeixo al laberint. Espero que quan estigui de tornada aquest bitxo hagi desaparegut -va dir alarmat el sastre.

El sastre va dirigir-se com sempre a les golfes i va anar recorrent els diferents passadissos. Darrere d' ell s'acostava la Holly seguida desesperadament d´ en Walter. La segona part del pla estava sortint efecte. El gat quan va haver arribat al passadís dels miralls es va quedar sorprès veient en tots els miralls el reflex dels hàmsters que la Petri durant tota la nit havia dibuixat en ells. Quan s'acostava a cada un d'ells per assolir-los no feia altra cosa més que xocar contra ells i d'aquesta manera anava acumulant les emocions negatives acumulades en cada un d'ells.

Quan el gat les anava captant els miralls es quedaven buits sense res per tornar a reflectir mai més.

La Petri i la Holly es van dirigir a la sortida del laberint abans que el sastre s'adonés del que estava passant i amb un gran estrèpit van tancar la porta principal de les golfes per sempre segellant-la amb una gran cadena perquè el sastre mai més pogués sortir del laberint.


Mentrestant el sastre Malasang arribava fins a la sala principal.

- Hola Preciosa Eslovana -va dir rient el sastre. Ofereix- me´n les teves meravelloses emocions en el dia d'avui que vull finalitzar diversos vestits.

Però per la seva sorpresa quan el sastre es va mirar al mirall només va descobrir la imatge d'un gat negre desproveït d'emocions.

  Amb gran horror va començar a cridar desesperadament, plorant i cridant de ràbia que es va veure transformat en un gran gat. En aquell moment es va adonar en el que s'havia convertit. Per fora era humà però interiorment tenia ànima de gat.

En aquell moment va aparèixer en Walter desesperat buscant el hàmster, ple de les emocions negatives del seu estimat amo que havia recollit durant el seu recorregut.

 D'aquesta manera la Petri va lliurar a tot el poblat del malvat sastre i amb això va tornar a regnar l'harmonia al país de Rússia.

Actualment diuen que encara se senten els miols del sastre dins de l'interior del laberint acompanyat sempre del seu gran gat negre.

És per això que sorgeix la creença de que els gats negres atreuen l'energia negativa i que provoquen mala sort quan un es creua amb ells en el camí. I és per això també que els grans bruixots i bruixes van acompanyats sempre per gats negres ja que es necessiten mútuament, de la mateixa manera que el sastre i en Walter es complementen a causa de la separació de les seves energies provocades per l' intercanvi dels seus reflexos en els miralls malignes.

I no podem deixar de banda els bons hàmsters i la fama que van aconseguir per ser uns animals molt llestos i capaços de trobar la sortida davant qualsevol laberint.

El que no és del tot cert és que la ruptura dels miralls causi mala sort ja que per la Petri i el poblat Rus va suposar la volta a la pau i l'harmonia que mai  havien d´ haver estat arrabassades de la gent bondadosa de Rússia.


I conte, contat, aquest conte s'ha acabat.

Mónica Zambrano. Els wikicontes multiculturales