La vaca Paca

Hi havia una vegada, en una gran granja de Canses, vivia una gran vaca a la qual anomenaven la Paca.

La Paca havia crescut sempre en els grans prats on mai li havia faltat vegetals ni herbes amb les que alimentar-se. La seva única funció era pasturar i passejar pels camps, estar relaxada admirant els bonics paisatges per produir bona llet per als seus amos de la granja. D'aquesta manera vivia molt còmodament i plàcidament juntament amb les seves companyes les altres vaques.


Un dia una de les seves amigues li va comentar que no gaire lluny d'aquell prat hi havia una zona molt rica en herba fresca i que a l'endemà partirien unes quantes vaques cap allà per provar els nous vegetals que creixien en aquest nou lloc.


- Hola Paca -va dir la Tela una de les vaques més grans de la granja. Demà sortirem a pasturar cap al nou prat que s'estén més enllà d'aquestes muntanyes. Vols venir amb nosaltres? - li va preguntar la Tela a la Paca.
- Doncs la veritat és que no sé. Estic molt a gust pasturant en aquest costat de la prada. No em ve gens de gust  anar fins a dalt d'aquestes muntanyes, prefereixo seguir tranquil·la pasturant per aquí.

- Bé, com tu vulguis. Nosaltres partirem demà.


I dit això la Tela va marxar per seguir pasturant. Mentrestant  la Paca continuava rumiant i pensava en la proposta que li havia fet la Tela.

- Doncs crec que no hi aniré -va dir la Paca. Si vaig segurament que em cansaré pel camí, començaré a suar i suar i quan arribi allà segur que l'herba que creix en aquest prat no serà tan bona com la que tenim en aquest -va dir la Paca molt convençuda.


- Si vaig segurament que començarà a ploure i haurem de tornar per refugiar-nos en la granja -va seguir meditant la vaca Paca.
- Prefereixo llavors seguir on estic -va acabar per concretar la Paca.


L'endemà algunes de les vaques van partir cap a la nova prada i al vespre quan van tornar a la granja, li van explicar detalladament a la Paca com de bé s'ho havien passat recorrent la nova praderia i com estava de bona  l'herba d'allà.


La Paca les escoltava i pensava que realment no creia que això fos així, que segurament l'hi estaven comentant això  per fer-li sentir malament per no haver anat amb elles.


L'endemà alguna d'aquestes vaques li va comentar a la Paca que les acompanyés a la prada. Però la Paca es va negar en rotund a anar-hi. No volia canviar la comoditat que tenia a la granja per la feina que li suposava accedir fins a la prada.


I  les vaques anaven i venien prada dalt, prada baix, menys la Paca , que estava pràcticament immòbil en el seu petit recinte de pastura a la granja.
Un dia l'amo de la granja va decidir anar al poble més proper a comprar uns quants porquets per criar a la seva granja.


Tots els animals estaven molt emocionats per conèixer als nous companys que tindrien a la granja. Així que van disposar-ho tot per celebrar la gran festa de benvinguda.


Una dels galls que rondaven per allà va anar a parlar amb la Paca per demanar-li que li donés una mica de la seva llet per alletar als petits porquets ja que necessitaven poder alimentar-se ja que la seva mare no havia vingut amb ells a la granja.


- Paca- va dir Pavó. Podries alletar els petits porquets? M'han comentat que la teva llet és una de les millors d'aquí - va dir el Pavó.


- Doncs veuràs Pavó. És cert que la llet que jo produeixo és una de les millors, però està reservada pel meu amo -va dir la vaca Paca pensant que si donava la seva llet als petits porquets es quedaria sense subministrament per quan vingués l'amo de la granja a buscar-la.

- Però Paca, són molt  petits i necessiten créixer -va dir el Pavó.


- Doncs vés a demanar-li a una altra de les vaques-  va dir la Paca malhumorada.


I dit això va partir a seguir tranquil · la pasturant i pasturant. Alhora que rumiava pensava que Pavó li havia dit això perquè volia que ella deixés de produir bona llet pel seu amo i d'aquesta manera deixar de ser una de les millors vaques de tota la granja. Així que sense pensar-s'ho dues vegades va seguir pasturant sense importar-li el que els pogués passar als petits porquets.


Un dia la Paca, mentre es trobava en la pastura, va sentir uns sorolls que provenien de l'altre costat de la praderia. Es va acostar lentament cap a la zona on provenien els estranys gemecs i va albirar al fons del prat una petita vedella que plorava desconsolada perquè estava atrapada en un dels filferros que envoltaven la prada.

La vaca Paca es va disposar a ajudar-la abans que el filferro pogués causar greus danys a la seva poteta però va pensar que no tenia ganes de sortir corrent cap allà, va pensar que si ella l'ajudava a sortir dels filferros possiblement podria quedar-se també retinguda en ells. Així que va decidir que seria millor avisar alguna de les seves companyes perquè fossin a ajudar-la. Així que molt lentament i sense pressa es va dirigir a la granja per avisar a algun dels seus companys perquè acudissin allà a salvar la vedelleta,  deixant a la pobra lligada al gran filferro.


Just al moment en què la Paca es dirigia cap a la granja a la recerca d'ajuda, un gran llop la aguaitava i esperava el moment oportú per llançar-se sobre ella i poder clavar-li la dent.

La Paca de sobte va sentir un udol del llop i quan es va girar es va adonar que un gran llop havia saltat la tanca i que la seguia de molt a prop. Quan la Paca es va adonar del perill que corria va intentar córrer més ràpid però se´n va adonar que les cames no li responien, ja que la manca d'exercici havia fet que perdés la seva musculatura.


En aquell moment de pànic, la Paca va cridar demanant ajuda, però semblava que ningú l'escoltava. En aquell moment es va recordar que ella feia temps que no havia ajudat a ningú, va recordar la pobra vedelleta lligada al filferro, se´n va recordar  dels pobres porquets als quals no va ajudar amb la seva llet, dels dies que s'havia quedat pasturant en la seva granja per no caminar cap a nous i bells prats ... Tots aquests pensaments circulaven ràpidament per l'interior de la seva ment. Mentrestant el gran llop cada vegada estava més a prop.


Tot d'una es va sentir un gran estrèpit i un gran Toro es va dirigir a ajudar a la Paca enfrontant-se amb el llop. El llop quan el va veure aparèixer, va fugir aterrit, amb la cua entre les cames.


La Paca en aquell moment no va saber com reaccionar. Hi havia temut tant ser devorada que no sabia com donar-li les gràcies al toro per l'ajuda que li havia ofert.


- Moltes gràcies per haver-me salvat -va dir la Paca.


- Bé, per això estem els amics no? - va dir el Toro

I dit això el toro va marxar deixant a la Paca molt sorpresa i impactada després del succés que havia viscut aquell dia.


La Paca va trigar uns dies a recuperar-se del ensurt i de la tristesa que sentia pel seu dolent comportament amb els seus companys de la granja. Se’n va adonar que havia deixat de fer coses pels altres per la por a quedar-se sense res o per la por a les coses dolentes que li podrien passar si es produís algun canvi o situació diferent a la seva vida . Es va adonar que  simplement va actuar d´ aquella manera per la comoditat que li oferia una vida sense esforços ni treball. Tot això havia fet que la mateixa por del que pogués passar, repercutís negativament en la seva vida i com a conseqüència havia estat a punt de ser devorada sense ni tan sols poder defensar-se corrent.
Després del període de reflexió la Paca va canviar radicalment. Va començar a caminar més pels prats, a prestar ajuda a tots els animals de la granja que la poguessin necessitar i va començar a oblidar-se de les falses pors i dels prejudicis que van fer que la seva vida es paralitzés en un racó de la petita praderia de la granja.

I conte, contat...aquest conte s´acabat.

I conte, contat aquest conte s'ha acabat


Mónica Zambrano. Els wikicuentos multiculturals.