El pallasso Doroteo.

En Doroteo era un pallasso que sempre anava acompanyat amb un gran acordió. Tenia els cabells verds i molt arrissats. Vestia amb grans sabates vermelles que anaven a conjunt amb el seu nas. La seva roba era de colors molt diversos i els pantalons anaven subjectats amb grans tirants. Es dedicava a cantar cançons gracioses per fer riure a tots els nens. Els nens li apreciaven molt i cantaven junts totes les seves cançons.

"Taxan, taxin, ja sóc aquí ...

El pallasso Doroteo acaba de venir ...

Tarari, tararà, veniu nens amb la colla..

Que el pallasso en Doroteo us farà pessigolles.


I així en Doroteo cantava i reia amb tots els nens. Un dia el pallasso Doroteu va sentir que ja als nens no els agradava les seves cançons, s'adonava que havien canviat i que preferien jugar amb els videojocs o anar a jugar a futbol. Ara ja ningú se´n  recordava del pobre Doroteo.


Cansat i trist, en Doroteo pensava que hauria de canviar de professió, ja que un Pallasso que no fa riure els nens, no és un pallasso.

Un dia mentre pensava a què podia dedicar-se va aparèixer la Claudia. La Claudia era una nena rossa amb grans ulls marrons. Es va acostar sigil.losament al Pallasso Doroteo i li va dir:

- Hola! Com et dius? Jo em dic Clàudia.

- Hola-va dir tristament  en Doroteo. Em dic Doroteo i sóc un pallasso. Bé millor dit ,  era un pallasso que feia riure els nens ... però ara ningú  riu ja amb les meves cançons ....


- I per què? - Va preguntar la Claudia. A veure canta una cançó. Igual a mi si que en fa gràcia.


En aquell moment el pallasso va començar a cantar:



Ring, ring, rang ...
El meu acordió comença a sonar ...
La, la, la
L'espectacle començarà ....
I en un plish, plash ..
El pallasso Doroteo comença a cantar ....

La Claudia es va quedar mirant atentament en Doroteo.


- No t'ha agradat oi? - va dir en Doroteo.


Claudia no sabia què contestar per no ferir els sentiments d´en Doroteo, però realment no li havia fet gràcia.


- Bé, Doroteo-es va atrevir finalment a contestar la nena. La veritat és que són boniques les teves cançons però potser estan una mica antiquades. Als nens d'avui en dia ens agraden altres coses i músiques diferents. Avui vaig a classe d'aeròbic. Vols acompanyar-me?
Podràs conèixer altres nens de la meva edat i veuràs els nostres gustos i aficions. Igual d'aquesta manera se t´acudeixen nous espectacles per oferir-nos que ens facin riure.


Doroteo va acompanyar la Claudia al centre esportiu. Allà va comprovar que els nens gaudien molt jugant a futbol i fent esport. No només jugaven a consoles. Havia de pensar en alguna cosa que motivés als nens i que seguissin cantant les seves cançons.


Mentre pensava es va acostar a un grup de nens que ballaven. Es movien molt alegrement i semblava que s'ho estaven passant molt bé.


- Hola, em dic Doroteo el pallasso. Com es diu el que esteu ballant? - es va atrevir a preguntar



- Nosaltres ballem Hip hop. - va contestar un dels nens.

- Ah! - va dir el pallasso. Em podríeu ensenyar a ballar com vosaltres?. Sembla molt divertit


- I tant! - va contestar un.


Doroteo va practicar dia i nit amb els nens el ball de hip hop i com més practicava el ball més li agradava.


- És molt divertit! - pensava interiorment el pallasso.
I alhora que ballava pensava en noves lletres per les seves cançons. I de sobte ... es va adonar d'una cosa.

- Ja està! Ja sé que el que els falta a les meves cançons! El que fa avorrides les meves cançons és la manca de ritme! - va exclamar sobresaltat en Doroteo.


A partir d'aquell moment Doroteo va tornar a estar envoltat de nens que reien emocionats veient - lo cantar i ballar. Havia tornat a fer el que més li agradava. Fer riure als nens.

I d'aquesta manera Doroteu va canviar l'acordió per lletres de cançons a ritme de hip hop.



I conte contat aquest conte s'ha acabat .....

Mónica Zambrano. Els Wikicontes multiculturals