El gripau Frederic

El gripau Frederic:

Hi havia una vegada, fa molt de temps vivia un gripau a qui anomenaven Frederic.
En Frederic era molt conegut per tot arreu, ja que sempre viatjava sol, acompanyat pel seu gran barret de palla. Mai menjava insectes ni se'l veia nedar pels rius ni per les basses. La seva única distracció era caminar i caminar pels boscos i senders cantant la seva famosa cançó:

"El gripau Frederic molt solet està, diferents són els seus gustos i no és com els demés. La meva alimentació condicionada està, a trobar alguna baia amb la qual poder-me alimentar "


Tots els animals del bosc miraven estranyats al gripau Frederic, a qui consideraven molt excèntric i gens convencional. Era molt estrany que no es dediqués a caçar mosques ni mosquits com la resta de gripaus i que mai se li hagués vist ficat en l'aigua.
Un dia quan el Frederic caminava es va topar amb una alegre papallona. La papallona se'l mirà estranyada i finalment es va atrevir a preguntar-li.

- Fredreric, Fredreric. Per què sempre camines tot solet? Per què no nades com la resta dels teus companys? - va preguntar la bufona papallona posant-se  a sobre del barret d´ en Fedreric.

- Doncs veuràs estimada papallona. Jo camino perquè no m'agrada nedar -va dir en Frederic.

- Però això és molt estrany. A tots els gripaus els agrada l' aigua -va dir la papallona que continuava volant pel seu cap.


- Si, és cert, però jo sóc diferent. Un dia algú em va dir que jo no era com els altres gripaus, que les meves cames no eren prou fortes ni vigoroses per poder nedar. Em va dir que si algun dia gosava ficar-me a la bassa, segurament moriria ofegat -va dir el gripau. Així que vaig decidir que mai més tornaria a nedar. Ara ja m'he acostumat a la terra ferma i fins i tot m'agrada caminar -va dir en Frederic.

I dit això va prosseguir pel seu camí fins que de sobte  es va trobar davant d'un cervatell que li va preguntar dolçament.

- Gripau, gripauet, per què sempre vas amb aquest barret? - va dir el cervatell mirant l'enorme barret que Frederic portava  damunt del seu cap.


- Doncs veuràs petit cervatell. Un dia algú em va dir que la meva pell no era com la dels altres gripaus. Em va dir que era molt fràgil i que corria el risc de cremar-se si s'exposava durant molt de temps al sol. Així que vaig decidir portar sempre posat aquest gran barret per protegeix-me del perill dels rajos de sol -va contestar en Frederic molt convençut.


I dit això va continuar el seu camí entonant i entonant la seva curiosa cançó. Va parar uns minuts a descansar i va començar a alimentar-se de les petites baies que va trobar pel camí. En aquell moment se li va acostar un petit esquirolet i mirant – lo estranyat li va preguntar:

- Frederic ,Fredreric com és que no menges insectes com els altres gripaus d´ aquí ?

- Doncs veuràs petit esquirolet. Un dia algú em va dir que jo no era com la resta de gripaus, que la meva llengua no era prou llarga com per poder arribar a les mosques i els mosquits. Així que vaig decidir no tornar a caçar més insectes i vaig començar a alimentar-me dels petits fruits i baies que em trobo pel camí -va explicar detalladament en Frederic.


I dit això va continuar el seu camí. Tot d'una es va aixecar una ventada atroç i el barret d´ en Frederic va sortir volant pels aires. En Frederic va córrer i va córrer darrere seu, plorant i cridant per la por que li feia quedar-se sense la seva protecció solar. Al mateix temps que corria pensava interiorment :

- Oh, pobre de mi. Què faré ara sense el meu preciós barret? - cridava en Frederic.

Alhora que corria darrere del seu enorme barret, no es va adonar que es ficava en una gran llacuna plena de preciosos nenúfars i de plantes de colors.

Tot d'una en Frederic es va endinsar en la llacuna. Per primera vegada va notar la lleugeresa de l'aigua sota les seves  cames i sense adonar- se´n va començar a nedar i a nedar fins que per fi va atrapar al seu gran barret de palla.

- Encara sort que he aconseguit agafar-lo -va pensar en Frederic.

Dit això en Frederic se’n  va adonar que havia pogut aconseguir el seu barret gràcies a que havia nedat molt ràpid.

- Potser si no hagués nedat tan ràpid ... Crec que caminant mai hauria aconseguit agafar-lo -va dir meditant en Federic interiorment.

I dit això va sortir de la llacuna i es va asseure a reposar uns minuts a sobre d´ una roca.

Al mateix temps que pensava en l'experiència que havia suposat per a ell el fet de poder nedar, no se’n va  adonar que el barret es va tornar a elevar pels aires a causa de la ventada que es tronava a produir al jardí.

- Doncs m'ha agradat molt poder moure´m entre les aigües d'aquesta bonica llacuna. Potser les meves cames no eren tan primes com em van fer creure -va respondre en  Federic mirant sorprès les seves precioses cametes.

I dit això va seguir el seu camí. Tot d'una es va adonar que caminava sense el seu enorme barret de palla.

- Oh Déu meu! On ha anat a parar el meu barret? - va dir en Frederic alarmant-se de nou.


Però després d'una pausa va poder comprovar que la seva pell estava bonica, llisa i ara més brillant que mai gràcies al fet d' haver-se mullat en la llacuna.


- Doncs potser la meva pell necessitava l'aigua de les llacunes per poder hidratar- se - pensava en Frederic. Pot ser que no sigui tan diferent com algú em va fer creure -va continuar dient en Frederic.


Així que de sobte,  en Frederic sense pensar-s'ho dues vegades va decidir prosseguir el seu camí, però ara ho faria nedant. S'havia adonat que avançava més nedant per les basses que no a peu sota el sol abrasador. A més d'aquesta manera no necessitava l'ajuda de cap barret ni de res extern, ja que l'aigua mateixa li servia de protecció.


Alhora que  nedava es va trobar amb un petit ocellet que havia caigut del seu niu i que lluitava amb totes les seves forces per poder sortir de l'aigua.


- Oh déu meu! S´ ofegarà sota l' aigua -va exclamar en  Frederic. No et preocupis petit ocellet!!.


I dit això en Frederic de manera instantània va llançar la seva llarga llengua en direcció al petit ocellet i va aconseguir desplaçar-lo cap al principi de la riba.

- Moltes gràcies!! -va dir l'ocellet mirant sorprès a en Frederic. Sense l'ajuda de la teva forta llengua m'hauria ofegat a l'interior de l'aigua.


En Frederic va acabar de acomiadar-se del ocellet i va continuar pel seu camí sorprès per l'ajuda que havia ofert. Es sentia molt orgullós de si mateix i content per les noves coses que havia après durant el seu camí.

- Doncs potser la meva llengua no era tan diferent com la de la resta dels gripaus -va dir en Frederic.


D'aquesta manera en Frederic va prosseguir el seu camí, nedant, gaudint del sol i aconseguint insectes amb la seva llengua com mai hauria hagut de deixat de fer. Es va adonar que així es sentia més feliç, content i lliure que abans, nedava despreocupat sense por  a cremar-se o no poder nedar. Ja no necessitava barrets ni pors inventats als quals aferrar-se . Les seves qualitats no eren  gaire diferents a les de la resta de gripaus.

Ara la cançó de Frederic sonava més alegre que mai, ja que aquesta si que sortia del seu veritable interior:

"Mira el gripau Frederic com nedant va, lliure i despreocupat la seva cançó torna a entonar, ja que ni barrets ni temors podran novament aconseguir el seu bufó cor tornar a envair"


Així va ser com en Frederic va descobrir que només val la experiència pròpia de cada un, que no cal deixar-se influenciar per les opinions alienes que en moltes ocasions solen estar errades.
I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat



Monica Zambrano. Els wikicontes multiculturals.