La Lola al tren de la bruixa:
Com cada any al col·legi de la Lola es celebra el dia de la castanyada assistint al parc de Halloween que és un gran parc d'atraccions que es troba als afores del seu poble a Salamanca.
Tots els seus amics estan molt emocionats i contents pensant en el magnífic dia que passaran tots junts al parc i en la quantitat d'atraccions on es podran muntar. La Lola i els seus amics de l'escola han decidit assistir al parc disfressats i preparen molt contents una bossa plena de riques castanyes i moniatos per berenar. Han triat molt atentament les seves disfresses. Uns aniran vestits de pingüins, altres d'elefants i algun anirà disfressat d'ós polar.
Tots esperen impacients a la porta del col·legi a què l'autocar escolar els porti al parc d'atraccions.
- Mira Lola! Per aquí ve l'autocar de l' escola- va dir el Pere emocionat amb la seva disfressa de balena veient apropar-se l'autocar.
- Si, és cert! Per fi ha arribat -exclamava el Víctor que anava disfressat de orangutan.
Totes les mares esperaven també impacients que els nens acabessin de pujar a l'autocar i poder acomiadar-se'n d´ ells fins a la tarda quan tornessin de l'excursió.
L'autocar va arribar ràpidament al seu destí. En Xavier, la Lola i en Víctor miraven entusiasmats per les finestretes admirant els jardins i les diferents paradetes d'aliments que es trobaven a l'entrada principal del parc d'atraccions.
Quan van baixar de l'autocar es van adonar que no eren l'únic col·legi que havia decidit celebrar el dia de la castanyada al parc d'atraccions. Molts nens es reunien a l'entrada, igualment disfressats, a que el parc obrís les portes.
-Ànims nois! - va dir la professora Iolanda als nens. Ja podeu entrar. Recordeu que heu d'anar tots de la maneta i de dos en dos. Qualsevol imprevist que pugui ocórrer o si algú es perd recordeu que vam quedar a trobar-nos a la porta principal del parc -explicava la Iolanda davant l'atenta mirada dels nois.
- La Lola i el Víctor aniran junts. A veure. La Teresa i el Pere. La
Margarida i l´ Elena ...
I d'aquesta manera la professora guiava als nens i els anava agrupant per parelles.
La primera atracció a la qual van pujar va ser la gran muntanya russa on la Lola cridava i cridava sense parar davant la velocitat amb la qual el petit cotxet prenia les corbes.
Desprès van pujar al vaixell pirata, a la nòria i en van muntar en d´ altres atraccions més en les què els nens van gaudir de valent.
Tot d'una la senyoreta es va mostrar nerviosa i alarmada, ja que s'havia adonat que un parell de nens havien desaparegut.
- Heu vist la Lola i el Víctor?. - va preguntar la professora inquieta a la
resta de nens
- Fa temps que no els hem vist -van dir diversos nens alhora.
- Ara mateix aniré a l'entrada principal i demanaré a l'encarregat del parc que els avisi per megafonia -va dir en un to preocupat la professora Iolanda.
Mentre, aliens al que estava succeint en el grup, la Lola i en Víctor reien despreocupats mirant el tren de la bruixa.
- Lola, que et sembla si ens pugem la tren de la bruixa? - va dir el Víctor a la Lola molt convençut.
- Si, d'acord. Anem. M'encanten les bruixes -va dir la Lola.
Els nens estaven tan emocionats recorrent el parc d'atraccions que no s'havien adonat que s'havien separat molt de la resta del grup.
De manera despreocupada van pujar al tren de la bruixa.
- Ostres Víctor! T'has adonat que estem sols -va dir la Lola que en aquell moment es va adonar que s'havien perdut.
- Doncs és cert. Amb l'emoció no m'havia adonat -va dir el Víctor.
- Però no et preocupis. En el moment en què baixem anirem a la porta principal on hem quedat amb la senyoreta i allà ens tornarem a agrupar amb la resta dels nostres amics -va concretar el Víctor.
Els nens van pujar al petit carret que formava part del tren i van esperar que el tren es posés en marxa.
El tren va començar a xiular i a xiular anunciant l'arribada de la bruixa que donava cops d'escombra per sobre els caps de tots els nens, cridant i exhalant:
- Us menjaré, us menjaré! - deia la bruixa agitant la seva gran escombra.
- Mira Víctor, allà ve una altra vegada! - cridava la Lola contenta quan la veia aparèixer.
Però de sobte alguna cosa va passar en el petit tren i el cotxet on anaven
asseguts el Víctor i la Lola es va deixar anar del vagó principal i va
caure rodant i rodant per l'interior del túnel de la bruixa.
El Víctor i la Lola van quedar-se estesos al terra. Quan es van recobrar, es van aixecar i es van adonar que havien aterrat a l'interior d'una estranya cova il·luminada per petits llums de fanalets que indicaven un camí cap a l'interior.
- Lola, crec que el nostre vagó s'ha desprès del tren - va dir el Víctor.
- Hem de trobar la sortida del túnel. Potser aquests petits fanalets ens indiquin la sortida -va dir molt convençut el Víctor.
- Però està molt fosc. I si no és la sortida correcta? - va preguntar espantada la Lola.
- No tenim una altra alternativa. En aquell costat d´ allà està més fosc encara i no podrem veure pràcticament res. És millor seguir aquest altre camí que està una mica més il·luminat -va dir el Víctor a la Lola intentant animar-la dolçament.
Els dos nens van decidir prendre aquest camí. Mentre caminaven miraven al seu voltant espantats tement que aparegués algun fantasma o algun altre ésser malèfic de l'interior del túnel. El Víctor va semblar llegir els pensaments de la Lola i li va dir a cau d'orella:
-No et preocupis. No apareixerà cap fantasma. I si apareix jo et defensaré amb
les meves urpes d' orangutan -va dir el
Víctor acariciant la maneta de la Lola.
Quan van arribar al final del túnel, una gran porta daurada obria pas a l'interior d'una sala. En ella els nens es van quedar sorpresos pel que acaben de veure en el seu interior.
- Però on som?-cridava la Lola. I què fan tots aquests gossets tancats en aquestes enormes gàbies? - va preguntar sorpresa al Víctor que estava igualment sorprès.
- Potser es tracti d'una gossera o d'algun tipus de guarderia per a gossos -va dir confiadament el Víctor.
- Però no sembla que estiguin molt contents. I es veuen molt poc cuidats. A més t'has adonat que tots són de diferents races? - va dir la Lola molt atenta observant de lluny als gossets.
Però abans que poguessin acabar d'entendre el que estava passant, van veure aparèixer de sobte a la bruixa del tren, que anava amb la seva gran escombra donat cops a les parets del túnel.
- Però si esteu aquí els meus indefensos gossets -va dir en un to cruel i malvat.
- Aviat desapareixereu de la meva vista i amb vosaltres tots els horribles gossos que envolten la faç de la terra -va dir la bruixa rient a cor obert.
- Aquesta nit amb la lluna plena acabaré el meu encanteri amb el qual destruiré a totes les espècies i races de gossos que inunden la meva existència -va dir acariciant un pot de vidre que semblava contenir la poció d'un estrany encanteri.
- Has sentit això? - va dir el Víctor sigil·losament a la Lola. Aquesta odiosa bruixa vol acabar amb els gossets. Hem de fer alguna cosa per evitar-ho.
- Doncs sí que és malvada la bruixa. Per què ha de voler acabar amb ells? - va preguntar la Lola.
- No ho sé. Però no tenim temps per perdre. Hem de desfer-nos de la poció i després de la malvada bruixa -va dir el Víctor.
- I jo que pensava que aquesta bruixa no era tan dolenta! - va dir la Lola tristament. A mi sempre m'han agradat les bruixes -va dir gairebé sanglotant.
- Bé, suposo que hauran bruixes que no siguin tan dolentes -va dir el Víctor intentant animar a la Lola.
Quan la bruixa es va acostar, els gossos van començar a posar-se rabiosos i bordar i bordar tots alhora. Tot d'una la bruixa va treure de butxaca una dent d'unicorn i amb ella a la mà va dir unes paraules màgiques i tots els gossos van deixar de bordar instantàniament i van caure adormits.
- Així deixareu de protestar durant una estona i em deixareu treballar tranquil·la -va dir la bruixa tornant-se a ficar la dent d'unicorn a la butxaca.
- Has vist això Lola? - va dir el Víctor dirigint-se a la Lola. Mare meva. Aquesta bruixa se les sap totes. Hem d'esperar que els gossets es tornin a despertar i llavors distreure la bruixa. Farem que surti de la sala i que es dirigeixi cap a l'entrada del túnel. Quan estigui lluny, arribarem a la clau que obre les cadenes dels gossets i els alliberarem. Quan estiguin lliures podran atacar la bruixa i podrem sortir corrent d'aquí. Avisarem a la policia del que la bruixa ha pretès fer amb aquests gossets -va explicar detalladament el Víctor a la Lola.
- Tu Lola t'encarregaràs de distreure la bruixa fent sorolls i obligant-la a anar a investigar fora de la sala. Quan ella estigui lluny, jo aniré a la recerca de la clau i obriré totes les gàbies on es troben els gossets. Hem de donar-nos pressa, abans que arribi el vespre i la bruixa apliqui la seva poció malèvola sobre ells -va dir el Víctor.
- D'acord. - va contestar la Lola una mica preocupada.
Al cap d'una estona va arribar el moment de començar a aplicar el seu estratègic pla. La Lola va sortir corrent sense ser vista cap a la part anterior del túnel i va començar a fer sorolls llançant al terra les castanyes que tenia en la seva bonica motxilla. La bruixa, així que va sentir sorolls estranys a l'exterior de la sala, va anar immediatament a comprovar que era el que estava passant. Quan la bruixa es dirigia cap al túnel, el Víctor va sortir corrent a la recerca de la clau, amb la mala sort que va ensopegar i va caure per terra rodant. La bruixa es va girar i va veure al Víctor estès a terra. Tot d'una va exclamar:
- Però es pot saber què és el que passa aquí? - va dir la bruixa dirigint-se a en
Víctor.
- Però si es tracta d'un nou gosset Hum! De què estranya raça serà aquest gos? . Mai havia vist res similar. Com haurà arribat fins aquí? Segurament que hi haurà acudit ensumant el túnel a la recerca de la resta de gossets -va concloure la bruixa.
I dit això la bruixa va recollir a en Víctor del terra i el va empresonar amb la resta de gossets. I és que la bruixa, que no veia del tot bé, va confondre a en Víctor amb un gos gràcies a la seva famosa disfressa d'orangutan.
- Oh Déu meu! - va pensar la Lola quan es va adonar que la bruixa havia ficat a en Víctor en una de les gàbies. I ara que faig jo? - va dir sanglotant la Lola.
Però el que la Lola no sabia era que en Víctor, al moment menys pensat quan la bruixa va voler aixecar-lo del terra, havia pogut agafar la dent d´ unicorn que estava a l'interior de la seva butxaca. Ara la tenia ell i esperaria el moment oportú per explicar-li-ho a la Lola i poder aplicar-li el conjur a la bruixa. Però en aquell moment en Víctor es va alarmar ja que no podia recordar les paraules del conjur que la bruixa havia pronunciat.
- Ostres! Ara no recordo les paraules que va pronunciar la bruixa. Espero que la Lola si que les recordi -va pensar el Víctor en estat dubitatiu.
- Bé. Ja tinc totes les races de gossos que hi ha a tot el món, més un -va dir rient la bruixa dirigint-se cap al Víctor que intentava romandre quiet i callat perquè la bruixa no s'adonés de l'error que havia comès confonent-lo amb un gosset.
- En fi. Ja és hora de descansar una estona, que aquesta nit m'espera un dur treball realitzant el meu genial encanteri amb aquests cadells -va dir la bruixa.
I dit això es va dirigir al sofà on es va disposar a descansar una estona.
Quan la bruixa va tancar els ulls i va començar roncar, el Víctor va xiular un parell de vegades amb cura per avisar la Lola que anés ràpidament cap a on ell es trobava.
La Lola molt poc a poc va anar-hi al costat del Víctor.
- Mira Víctor puc aprofitar i intentar aconseguir la clau ara que la bruixa està adormida -va dir la Lola a en Víctor.
- No, farem una cosa millor. No podem arriscar-nos a fer soroll i que es desperti abans que tu puguis agafar la clau. Així que millor farem una altra cosa. Mira, tinc la dent d´unicorn -va dir el Víctor ensenyant-li a la Lola la dent.
- Com l’has aconseguit? -li va preguntar la Lola
-L’hi he robat mentre s'ajupia per recollir-me del terra -va dir el Víctor. Podríem administrar-li el conjur perquè no es desperti en una llarga estona i ens doni temps a alliberar els gossets sense que se n'adoni. Però no aconsegueixo recordar les paraules màgiques.
- Jo sí que les recordo!-va exclamar la Lola. Vaig estar molt atenta quan les
va pronunciar. Ella va dir en veu alta i assenyalant als gossets "Tres paraules
sense raó, sentiran les vostres orelles i amb la meva dent inert, de sobte us dormireu
".
- Molt bé, doncs pren la dent i ves al costat de la bruixa. Corre, ves-hi ràpid -va dir el Víctor.
La Lola va agafar la dent i es va dirigir cap a la bruixa que en sentir la seva olor va començar a obrir els ulls.
- Però que fa aquesta nena aquí? - va cridar alarmada la bruixa.
Però la Lola no li va deixar reaccionar ja que de seguida va pronunciar el conjur màgic i amb la dent a la mà va exclamar:
- "Tres paraules sense raó, sentiran les vostres orelles i amb la meva dent
inert, de sobte us dormireu "
De seguida la bruixa va tornar a caure en un somni molt profund i la Lola precipitadament va córrer a la recerca de la clau. Amb ella a la mà va començar a obrir totes les gàbies i els cadells van començar a sortir de cadascuna d'elles, molt contents i llepant afectuosament a la Lola agraïts per haver-los alliberat.
- Bé, ara haurem de alliberar-nos de la bruixa -va dir el Víctor. La deixarem dins d'una de les gàbies i avisarem a la policia perquè es faci càrrec d' ella-va dir el Víctor.
I amb l'ajuda dels gossets, van ficar a la bruixa encara adormida dins de la gàbia.
- Anem , anem-nos ràpid! -va dir el Víctor a la Lola.
- No Víctor. Vull quedar-me a esperar que la bruixa desperti. No vull anar-me'n
sense saber els motius pels quals la bruixa volia desfer-se de tots els gossets
-va dir tristament la Lola. Em fa molta pena deixar-la aquí sola.
- Però Lola! Ja saps. No és una bruixa bona. Mira el que pretenia fer. No podem arriscar-nos a que es desperti i t ´ apliqui un altre dels seus conjurs -va dir el Víctor.
En aquell moment la bruixa va despertar i quan va veure que tots els cadells havien estat alliberats i que ara ella es trobava a la gàbia, per a sorpresa del Víctor i la Lola, va començar a plorar i plorar desesperadament.
- Però mireu tots aquests cadells fora de la gàbia -va dir plorant la bruixa. No pot ser que tot el meu esforç hagi estat en va. No és possible que aquests mocosos hagin llençat pel terra el meu magnífic pla -va dir la bruixa plorant sense parar.
La petita Lola es va aproximar al seu costat i sigil·losament li va dir:
- No ploris més. No és possible que ara ploris quan volies desfer-te de tots aquests cadells -va dir la Lola a la bruixa.
- Digues. Per quina raó volies eliminar-los? No has vist com son de bonics !!-va dir la Lola.
- Doncs veuràs. Els menyspreu perquè realment mai vaig poder tenir-los com a mascota a casa meva quan era petita -va dir la bruixa que continuava plorant i plorant sense parar.
- Però perquè no vas poder?-va dir la Lola.
- Els meus pares, dos bruixots molt coneguts en el món de la imaginació des d' on jo provinc, no m'ho van permetre. Jo de petita adorava els gossos i volia dedicar-me a cuidar d´ ells. Volia que un gos fos el meu animal de referència per tots els meus conjurs i encanteris. Els meus pares no estaven d'acord que triés un gos, ells sempre havien utilitzat als gats com a animal de referència i jo no podia trencar anys i anys de generació i tradició familiar. El cas va ser que, a força d'intentar-me convèncer de la impossibilitat de tenir un gos com a animal de referència, vaig començar a tenir problemes d’al·lèrgia al pèl de gos durant totes les primaveres. Ho passava realment malament durant moltes temporades. Així que finalment vaig acabar odiant als gossos i me'n vaig anar de casa per la ràbia i frustració que sentia per no haver pogut veure complert el meu somni. Així que vaig venir a aquest parc d'atraccions a viure, reclosa i bandejada per sempre amb l'única companyia d'aquesta escombra -va dir amargament la bruixa.
- I per això vols ara destruir tots els cadells de l'univers? - va dir la Lola
acariciant els cabells de la bruixa.
- Així és. Vaig decidir acabar amb tots ells, ja que si jo no els podia tenir per meu problema d’al·lèrgia, ningú en aquest món els tindria com a mascota. - va dir la bruixa eixugant-se les llàgrimes amb el seu gran barret negre.
- Bé - va dir la Lola. Ara t'entenc una mica més. Ja sabia jo que no eres del tot dolenta. De tota manera hem de trobar una altra solució al teu problema.
- Saps una cosa? -va continuar explicant la Lola. De petita els meus pares sempre em llegien contes de bruixes i jo m'imaginava que era una d'elles i que volava amb la meva escombra recorrent països i llocs amb la meva vareta màgica. M'ha encantat poder aplicar-te el teu encís de la dent d´ unicorn . Però saps una cosa? M'hagués agradat moltíssim més si l'encanteri hagués estat per alguna cosa molt més positiva i dirigida cap al bé -va dir amb tristesa la Lola.
Mentrestant , el Víctor romania en silenci escoltant la Lola i la bruixa fent-se confidències l'una a l'altra al costat de tots els cadells que romanien expectants veient a la bruixa plorar d'aquesta manera. De sobte se li va ocórrer una cosa
- Doncs ja tinc la solució al teu problema! - va dir el Víctor molt emocionat pensant en la meravellosa idea que havia tingut. Per què no apliques un conjur en positiu? No has pensat que en comptes d'eliminar a tots els cadells podries fer alguna cosa millor? Podries aplicar-te un encanteri per fer desaparèixer el teu problema d’al·lèrgia -va dir molt emocionat el Víctor davant la mirada de la Lola i la bruixa.
- Doncs no ho havia pensat -va dir la bruixa. Amb tant odi i rancor que albergava el meu cor cap als gossos no havia pensat mai en fer el bé mitjançant meus encanteris -va dir expectant la bruixa.
- Això és! Podem fer juntes un encanteri perquè desaparegui el teu problema i d'aquesta manera podràs triar un cadell com a animal de referència. Veuràs complert el teu somni -va exclamar la Lola.
I d'aquesta manera la Lola, el Víctor i la bruixa van començar a llaurar junts un nou encanteri que aplicarien aquella mateixa nit. Junts van realitzar una nova poció elaborada a força de les castanyes i moniatos que la Lola tenia a la motxilla. Després se la van oferir a la bruixa i prenent la dent d´ unicorn entre les seves mans, els tres van pronunciar aquestes noves paraules màgiques per fer que la bruixa deixés enrere la seva al·lèrgia i tornés a sentir amor i respecte pels cadells i per la resta de animals:
"Amb el meu dolç so, una nova llum arribarà a les teves oïdes i a través d'aquest encanteri, el teu problema d’al·lèrgia desapareixerà de seguida"
I així va ser com la bruixa va recobrar el seu amor pels gossos i va poder veure complert el seu desig de tenir un gosset com a animal de referència. A partir d'aquell moment només aplicava conjurs per fer el bé. Hi havia recobrat la seva alegria per la vida i la satisfacció de trobar-se bé amb si mateixa gràcies a en Víctor i la Lola.
Tots els gossos van ser retornats als seus antics amos que esperaven ansiosament la seva tornada.
La Lola també va veure complert el seu somni d'aplicar conjurs i pocions com tota una senyora bruixa.
Quan van arribar de tornada al parc d'atraccions tots els seus companys van celebrar que havien tornat sans i estalvis de la seva estranya experiència al tren de la bruixa.
A partir d'aquest moment, molts joves de tot arreu celebren junts el dia de la castanya i es reuneixen disfressats a la nit recordant l'experiència que van tenir el Víctor i la Lola al tren de la bruixa. I és per això que actualment s'identifica l'època de les castanyes i dels moniatos amb les bruixes, amb els mags i amb els bruixots i és denominada en molts llocs com la nit de Halloween.
I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat.
Mònica Zambrano i els Wikicontes multiculturals.
Com cada any al col·legi de la Lola es celebra el dia de la castanyada assistint al parc de Halloween que és un gran parc d'atraccions que es troba als afores del seu poble a Salamanca.
Tots els seus amics estan molt emocionats i contents pensant en el magnífic dia que passaran tots junts al parc i en la quantitat d'atraccions on es podran muntar. La Lola i els seus amics de l'escola han decidit assistir al parc disfressats i preparen molt contents una bossa plena de riques castanyes i moniatos per berenar. Han triat molt atentament les seves disfresses. Uns aniran vestits de pingüins, altres d'elefants i algun anirà disfressat d'ós polar.
Tots esperen impacients a la porta del col·legi a què l'autocar escolar els porti al parc d'atraccions.
- Mira Lola! Per aquí ve l'autocar de l' escola- va dir el Pere emocionat amb la seva disfressa de balena veient apropar-se l'autocar.
- Si, és cert! Per fi ha arribat -exclamava el Víctor que anava disfressat de orangutan.
Totes les mares esperaven també impacients que els nens acabessin de pujar a l'autocar i poder acomiadar-se'n d´ ells fins a la tarda quan tornessin de l'excursió.
L'autocar va arribar ràpidament al seu destí. En Xavier, la Lola i en Víctor miraven entusiasmats per les finestretes admirant els jardins i les diferents paradetes d'aliments que es trobaven a l'entrada principal del parc d'atraccions.
Quan van baixar de l'autocar es van adonar que no eren l'únic col·legi que havia decidit celebrar el dia de la castanyada al parc d'atraccions. Molts nens es reunien a l'entrada, igualment disfressats, a que el parc obrís les portes.
-Ànims nois! - va dir la professora Iolanda als nens. Ja podeu entrar. Recordeu que heu d'anar tots de la maneta i de dos en dos. Qualsevol imprevist que pugui ocórrer o si algú es perd recordeu que vam quedar a trobar-nos a la porta principal del parc -explicava la Iolanda davant l'atenta mirada dels nois.
- La Lola i el Víctor aniran junts. A veure. La Teresa i el Pere. La
Margarida i l´ Elena ...I d'aquesta manera la professora guiava als nens i els anava agrupant per parelles.
La primera atracció a la qual van pujar va ser la gran muntanya russa on la Lola cridava i cridava sense parar davant la velocitat amb la qual el petit cotxet prenia les corbes.
Desprès van pujar al vaixell pirata, a la nòria i en van muntar en d´ altres atraccions més en les què els nens van gaudir de valent.
Tot d'una la senyoreta es va mostrar nerviosa i alarmada, ja que s'havia adonat que un parell de nens havien desaparegut.
- Heu vist la Lola i el Víctor?. - va preguntar la professora inquieta a la
resta de nens- Fa temps que no els hem vist -van dir diversos nens alhora.
- Ara mateix aniré a l'entrada principal i demanaré a l'encarregat del parc que els avisi per megafonia -va dir en un to preocupat la professora Iolanda.
Mentre, aliens al que estava succeint en el grup, la Lola i en Víctor reien despreocupats mirant el tren de la bruixa.
- Lola, que et sembla si ens pugem la tren de la bruixa? - va dir el Víctor a la Lola molt convençut.
- Si, d'acord. Anem. M'encanten les bruixes -va dir la Lola.
Els nens estaven tan emocionats recorrent el parc d'atraccions que no s'havien adonat que s'havien separat molt de la resta del grup.
De manera despreocupada van pujar al tren de la bruixa.
- Ostres Víctor! T'has adonat que estem sols -va dir la Lola que en aquell moment es va adonar que s'havien perdut.
- Doncs és cert. Amb l'emoció no m'havia adonat -va dir el Víctor.
- Però no et preocupis. En el moment en què baixem anirem a la porta principal on hem quedat amb la senyoreta i allà ens tornarem a agrupar amb la resta dels nostres amics -va concretar el Víctor.
Els nens van pujar al petit carret que formava part del tren i van esperar que el tren es posés en marxa.
El tren va començar a xiular i a xiular anunciant l'arribada de la bruixa que donava cops d'escombra per sobre els caps de tots els nens, cridant i exhalant:
- Us menjaré, us menjaré! - deia la bruixa agitant la seva gran escombra.
- Mira Víctor, allà ve una altra vegada! - cridava la Lola contenta quan la veia aparèixer.
Però de sobte alguna cosa va passar en el petit tren i el cotxet on anaven
asseguts el Víctor i la Lola es va deixar anar del vagó principal i va
caure rodant i rodant per l'interior del túnel de la bruixa.El Víctor i la Lola van quedar-se estesos al terra. Quan es van recobrar, es van aixecar i es van adonar que havien aterrat a l'interior d'una estranya cova il·luminada per petits llums de fanalets que indicaven un camí cap a l'interior.
- Lola, crec que el nostre vagó s'ha desprès del tren - va dir el Víctor.
- Hem de trobar la sortida del túnel. Potser aquests petits fanalets ens indiquin la sortida -va dir molt convençut el Víctor.
- Però està molt fosc. I si no és la sortida correcta? - va preguntar espantada la Lola.
- No tenim una altra alternativa. En aquell costat d´ allà està més fosc encara i no podrem veure pràcticament res. És millor seguir aquest altre camí que està una mica més il·luminat -va dir el Víctor a la Lola intentant animar-la dolçament.
Els dos nens van decidir prendre aquest camí. Mentre caminaven miraven al seu voltant espantats tement que aparegués algun fantasma o algun altre ésser malèfic de l'interior del túnel. El Víctor va semblar llegir els pensaments de la Lola i li va dir a cau d'orella:
-No et preocupis. No apareixerà cap fantasma. I si apareix jo et defensaré amb
les meves urpes d' orangutan -va dir el
Víctor acariciant la maneta de la Lola.Quan van arribar al final del túnel, una gran porta daurada obria pas a l'interior d'una sala. En ella els nens es van quedar sorpresos pel que acaben de veure en el seu interior.
- Però on som?-cridava la Lola. I què fan tots aquests gossets tancats en aquestes enormes gàbies? - va preguntar sorpresa al Víctor que estava igualment sorprès.
- Potser es tracti d'una gossera o d'algun tipus de guarderia per a gossos -va dir confiadament el Víctor.
- Però no sembla que estiguin molt contents. I es veuen molt poc cuidats. A més t'has adonat que tots són de diferents races? - va dir la Lola molt atenta observant de lluny als gossets.
Però abans que poguessin acabar d'entendre el que estava passant, van veure aparèixer de sobte a la bruixa del tren, que anava amb la seva gran escombra donat cops a les parets del túnel.
- Però si esteu aquí els meus indefensos gossets -va dir en un to cruel i malvat.
- Aviat desapareixereu de la meva vista i amb vosaltres tots els horribles gossos que envolten la faç de la terra -va dir la bruixa rient a cor obert.
- Aquesta nit amb la lluna plena acabaré el meu encanteri amb el qual destruiré a totes les espècies i races de gossos que inunden la meva existència -va dir acariciant un pot de vidre que semblava contenir la poció d'un estrany encanteri.
- Has sentit això? - va dir el Víctor sigil·losament a la Lola. Aquesta odiosa bruixa vol acabar amb els gossets. Hem de fer alguna cosa per evitar-ho.
- Doncs sí que és malvada la bruixa. Per què ha de voler acabar amb ells? - va preguntar la Lola.
- No ho sé. Però no tenim temps per perdre. Hem de desfer-nos de la poció i després de la malvada bruixa -va dir el Víctor.
- I jo que pensava que aquesta bruixa no era tan dolenta! - va dir la Lola tristament. A mi sempre m'han agradat les bruixes -va dir gairebé sanglotant.
- Bé, suposo que hauran bruixes que no siguin tan dolentes -va dir el Víctor intentant animar a la Lola.
Quan la bruixa es va acostar, els gossos van començar a posar-se rabiosos i bordar i bordar tots alhora. Tot d'una la bruixa va treure de butxaca una dent d'unicorn i amb ella a la mà va dir unes paraules màgiques i tots els gossos van deixar de bordar instantàniament i van caure adormits.
- Així deixareu de protestar durant una estona i em deixareu treballar tranquil·la -va dir la bruixa tornant-se a ficar la dent d'unicorn a la butxaca.
- Has vist això Lola? - va dir el Víctor dirigint-se a la Lola. Mare meva. Aquesta bruixa se les sap totes. Hem d'esperar que els gossets es tornin a despertar i llavors distreure la bruixa. Farem que surti de la sala i que es dirigeixi cap a l'entrada del túnel. Quan estigui lluny, arribarem a la clau que obre les cadenes dels gossets i els alliberarem. Quan estiguin lliures podran atacar la bruixa i podrem sortir corrent d'aquí. Avisarem a la policia del que la bruixa ha pretès fer amb aquests gossets -va explicar detalladament el Víctor a la Lola.
- Tu Lola t'encarregaràs de distreure la bruixa fent sorolls i obligant-la a anar a investigar fora de la sala. Quan ella estigui lluny, jo aniré a la recerca de la clau i obriré totes les gàbies on es troben els gossets. Hem de donar-nos pressa, abans que arribi el vespre i la bruixa apliqui la seva poció malèvola sobre ells -va dir el Víctor.
- D'acord. - va contestar la Lola una mica preocupada.
Al cap d'una estona va arribar el moment de començar a aplicar el seu estratègic pla. La Lola va sortir corrent sense ser vista cap a la part anterior del túnel i va començar a fer sorolls llançant al terra les castanyes que tenia en la seva bonica motxilla. La bruixa, així que va sentir sorolls estranys a l'exterior de la sala, va anar immediatament a comprovar que era el que estava passant. Quan la bruixa es dirigia cap al túnel, el Víctor va sortir corrent a la recerca de la clau, amb la mala sort que va ensopegar i va caure per terra rodant. La bruixa es va girar i va veure al Víctor estès a terra. Tot d'una va exclamar:
- Però es pot saber què és el que passa aquí? - va dir la bruixa dirigint-se a en
Víctor.- Però si es tracta d'un nou gosset Hum! De què estranya raça serà aquest gos? . Mai havia vist res similar. Com haurà arribat fins aquí? Segurament que hi haurà acudit ensumant el túnel a la recerca de la resta de gossets -va concloure la bruixa.
I dit això la bruixa va recollir a en Víctor del terra i el va empresonar amb la resta de gossets. I és que la bruixa, que no veia del tot bé, va confondre a en Víctor amb un gos gràcies a la seva famosa disfressa d'orangutan.
- Oh Déu meu! - va pensar la Lola quan es va adonar que la bruixa havia ficat a en Víctor en una de les gàbies. I ara que faig jo? - va dir sanglotant la Lola.
Però el que la Lola no sabia era que en Víctor, al moment menys pensat quan la bruixa va voler aixecar-lo del terra, havia pogut agafar la dent d´ unicorn que estava a l'interior de la seva butxaca. Ara la tenia ell i esperaria el moment oportú per explicar-li-ho a la Lola i poder aplicar-li el conjur a la bruixa. Però en aquell moment en Víctor es va alarmar ja que no podia recordar les paraules del conjur que la bruixa havia pronunciat.
- Ostres! Ara no recordo les paraules que va pronunciar la bruixa. Espero que la Lola si que les recordi -va pensar el Víctor en estat dubitatiu.
- Bé. Ja tinc totes les races de gossos que hi ha a tot el món, més un -va dir rient la bruixa dirigint-se cap al Víctor que intentava romandre quiet i callat perquè la bruixa no s'adonés de l'error que havia comès confonent-lo amb un gosset.
- En fi. Ja és hora de descansar una estona, que aquesta nit m'espera un dur treball realitzant el meu genial encanteri amb aquests cadells -va dir la bruixa.
I dit això es va dirigir al sofà on es va disposar a descansar una estona.
Quan la bruixa va tancar els ulls i va començar roncar, el Víctor va xiular un parell de vegades amb cura per avisar la Lola que anés ràpidament cap a on ell es trobava.
La Lola molt poc a poc va anar-hi al costat del Víctor.
- Mira Víctor puc aprofitar i intentar aconseguir la clau ara que la bruixa està adormida -va dir la Lola a en Víctor.
- No, farem una cosa millor. No podem arriscar-nos a fer soroll i que es desperti abans que tu puguis agafar la clau. Així que millor farem una altra cosa. Mira, tinc la dent d´unicorn -va dir el Víctor ensenyant-li a la Lola la dent.
- Com l’has aconseguit? -li va preguntar la Lola
-L’hi he robat mentre s'ajupia per recollir-me del terra -va dir el Víctor. Podríem administrar-li el conjur perquè no es desperti en una llarga estona i ens doni temps a alliberar els gossets sense que se n'adoni. Però no aconsegueixo recordar les paraules màgiques.
- Jo sí que les recordo!-va exclamar la Lola. Vaig estar molt atenta quan les
va pronunciar. Ella va dir en veu alta i assenyalant als gossets "Tres paraules
sense raó, sentiran les vostres orelles i amb la meva dent inert, de sobte us dormireu
".- Molt bé, doncs pren la dent i ves al costat de la bruixa. Corre, ves-hi ràpid -va dir el Víctor.
La Lola va agafar la dent i es va dirigir cap a la bruixa que en sentir la seva olor va començar a obrir els ulls.
- Però que fa aquesta nena aquí? - va cridar alarmada la bruixa.
Però la Lola no li va deixar reaccionar ja que de seguida va pronunciar el conjur màgic i amb la dent a la mà va exclamar:
- "Tres paraules sense raó, sentiran les vostres orelles i amb la meva dent
inert, de sobte us dormireu "De seguida la bruixa va tornar a caure en un somni molt profund i la Lola precipitadament va córrer a la recerca de la clau. Amb ella a la mà va començar a obrir totes les gàbies i els cadells van començar a sortir de cadascuna d'elles, molt contents i llepant afectuosament a la Lola agraïts per haver-los alliberat.
- Bé, ara haurem de alliberar-nos de la bruixa -va dir el Víctor. La deixarem dins d'una de les gàbies i avisarem a la policia perquè es faci càrrec d' ella-va dir el Víctor.
I amb l'ajuda dels gossets, van ficar a la bruixa encara adormida dins de la gàbia.
- Anem , anem-nos ràpid! -va dir el Víctor a la Lola.
- No Víctor. Vull quedar-me a esperar que la bruixa desperti. No vull anar-me'n
sense saber els motius pels quals la bruixa volia desfer-se de tots els gossets
-va dir tristament la Lola. Em fa molta pena deixar-la aquí sola.- Però Lola! Ja saps. No és una bruixa bona. Mira el que pretenia fer. No podem arriscar-nos a que es desperti i t ´ apliqui un altre dels seus conjurs -va dir el Víctor.
En aquell moment la bruixa va despertar i quan va veure que tots els cadells havien estat alliberats i que ara ella es trobava a la gàbia, per a sorpresa del Víctor i la Lola, va començar a plorar i plorar desesperadament.
- Però mireu tots aquests cadells fora de la gàbia -va dir plorant la bruixa. No pot ser que tot el meu esforç hagi estat en va. No és possible que aquests mocosos hagin llençat pel terra el meu magnífic pla -va dir la bruixa plorant sense parar.
La petita Lola es va aproximar al seu costat i sigil·losament li va dir:- No ploris més. No és possible que ara ploris quan volies desfer-te de tots aquests cadells -va dir la Lola a la bruixa.
- Digues. Per quina raó volies eliminar-los? No has vist com son de bonics !!-va dir la Lola.
- Doncs veuràs. Els menyspreu perquè realment mai vaig poder tenir-los com a mascota a casa meva quan era petita -va dir la bruixa que continuava plorant i plorant sense parar.
- Però perquè no vas poder?-va dir la Lola.
- Els meus pares, dos bruixots molt coneguts en el món de la imaginació des d' on jo provinc, no m'ho van permetre. Jo de petita adorava els gossos i volia dedicar-me a cuidar d´ ells. Volia que un gos fos el meu animal de referència per tots els meus conjurs i encanteris. Els meus pares no estaven d'acord que triés un gos, ells sempre havien utilitzat als gats com a animal de referència i jo no podia trencar anys i anys de generació i tradició familiar. El cas va ser que, a força d'intentar-me convèncer de la impossibilitat de tenir un gos com a animal de referència, vaig començar a tenir problemes d’al·lèrgia al pèl de gos durant totes les primaveres. Ho passava realment malament durant moltes temporades. Així que finalment vaig acabar odiant als gossos i me'n vaig anar de casa per la ràbia i frustració que sentia per no haver pogut veure complert el meu somni. Així que vaig venir a aquest parc d'atraccions a viure, reclosa i bandejada per sempre amb l'única companyia d'aquesta escombra -va dir amargament la bruixa.
- I per això vols ara destruir tots els cadells de l'univers? - va dir la Lola
acariciant els cabells de la bruixa.- Així és. Vaig decidir acabar amb tots ells, ja que si jo no els podia tenir per meu problema d’al·lèrgia, ningú en aquest món els tindria com a mascota. - va dir la bruixa eixugant-se les llàgrimes amb el seu gran barret negre.
- Bé - va dir la Lola. Ara t'entenc una mica més. Ja sabia jo que no eres del tot dolenta. De tota manera hem de trobar una altra solució al teu problema.
- Saps una cosa? -va continuar explicant la Lola. De petita els meus pares sempre em llegien contes de bruixes i jo m'imaginava que era una d'elles i que volava amb la meva escombra recorrent països i llocs amb la meva vareta màgica. M'ha encantat poder aplicar-te el teu encís de la dent d´ unicorn . Però saps una cosa? M'hagués agradat moltíssim més si l'encanteri hagués estat per alguna cosa molt més positiva i dirigida cap al bé -va dir amb tristesa la Lola.
Mentrestant , el Víctor romania en silenci escoltant la Lola i la bruixa fent-se confidències l'una a l'altra al costat de tots els cadells que romanien expectants veient a la bruixa plorar d'aquesta manera. De sobte se li va ocórrer una cosa
- Doncs ja tinc la solució al teu problema! - va dir el Víctor molt emocionat pensant en la meravellosa idea que havia tingut. Per què no apliques un conjur en positiu? No has pensat que en comptes d'eliminar a tots els cadells podries fer alguna cosa millor? Podries aplicar-te un encanteri per fer desaparèixer el teu problema d’al·lèrgia -va dir molt emocionat el Víctor davant la mirada de la Lola i la bruixa.
- Doncs no ho havia pensat -va dir la bruixa. Amb tant odi i rancor que albergava el meu cor cap als gossos no havia pensat mai en fer el bé mitjançant meus encanteris -va dir expectant la bruixa.
- Això és! Podem fer juntes un encanteri perquè desaparegui el teu problema i d'aquesta manera podràs triar un cadell com a animal de referència. Veuràs complert el teu somni -va exclamar la Lola.
I d'aquesta manera la Lola, el Víctor i la bruixa van començar a llaurar junts un nou encanteri que aplicarien aquella mateixa nit. Junts van realitzar una nova poció elaborada a força de les castanyes i moniatos que la Lola tenia a la motxilla. Després se la van oferir a la bruixa i prenent la dent d´ unicorn entre les seves mans, els tres van pronunciar aquestes noves paraules màgiques per fer que la bruixa deixés enrere la seva al·lèrgia i tornés a sentir amor i respecte pels cadells i per la resta de animals:
"Amb el meu dolç so, una nova llum arribarà a les teves oïdes i a través d'aquest encanteri, el teu problema d’al·lèrgia desapareixerà de seguida"
I així va ser com la bruixa va recobrar el seu amor pels gossos i va poder veure complert el seu desig de tenir un gosset com a animal de referència. A partir d'aquell moment només aplicava conjurs per fer el bé. Hi havia recobrat la seva alegria per la vida i la satisfacció de trobar-se bé amb si mateixa gràcies a en Víctor i la Lola.
Tots els gossos van ser retornats als seus antics amos que esperaven ansiosament la seva tornada.
La Lola també va veure complert el seu somni d'aplicar conjurs i pocions com tota una senyora bruixa.
Quan van arribar de tornada al parc d'atraccions tots els seus companys van celebrar que havien tornat sans i estalvis de la seva estranya experiència al tren de la bruixa.
A partir d'aquest moment, molts joves de tot arreu celebren junts el dia de la castanya i es reuneixen disfressats a la nit recordant l'experiència que van tenir el Víctor i la Lola al tren de la bruixa. I és per això que actualment s'identifica l'època de les castanyes i dels moniatos amb les bruixes, amb els mags i amb els bruixots i és denominada en molts llocs com la nit de Halloween.
I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat.
Mònica Zambrano i els Wikicontes multiculturals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario