L´aneguet Duke

Hi havia una vegada un preciós aneguet de color blavós anomenat Duke. El Duke vivia al jardí de les orquídies en una bonica caseta al mig del bosc juntament amb els seus sis germans. Eren una família bastant pobra i moltes vegades els seus pares havien de treballar molt dur per poder alimentar-los.
Aquest dia el papa Ànec li va dir a en Duke.

-Duke, necessito que vagis al mercat per intercanviar aquestes llavors amb el senyor Gall dindi.

-Ell a canvi et donarà llavors d'una altra espècie perquè les puguem conrear i poder disposar d'aliment per a aquesta temporada. Sobretot ves-hi ràpidament, ja que el senyor Gall dindi t'estarà esperant només fins al migdia, ja que després partirà cap a la seva llar -va dir el papa d´ en Duke lliurant-li les llavors.
-D'acord Pare -va dir en Duke. No et preocupis, de seguida estaré de tornada amb les noves llavors -va dir en Duke molt convençut.

I dit això va partir sense més demora en direcció al mercat. Al mateix temps que  caminava anava observant les boniques papallones que es trobava pel camí.  Va arribar de seguida fins al mercat i un cop allà es va disposar a buscar el senyor Gall dindi per lliurar –li les llavors. Però de sobte va veure de lluny un petit comerç de blat de moro. Quan va arribar allà no va poder cedir a la temptació de preguntar-li a la senyora gallina que es trobava allà el preu d'aquest exquisit blat de moro.
- Bon dia senyora gallina -va preguntar en Duke molt lentament. M'agradaria saber el que costa aquesta bosseta de blat de moro -va dir en Duke a la gallina.

- Hola Aneguet -va contestar la gallina . Què és el que tens per oferir-me? - va preguntar curiosa la gallineta.
- Doncs tinc aquest grapat llavors per a cultiu. Seria possible que em donessis aquesta bosseta de blat de moro a canvi d'elles? - va preguntar el Duke.

- A veure. Deixa’m veure aquestes llavors ...
La gallina va observar el contingut de la bosseta que portava el Duke i va comprovar que eren unes bones llavors. Si les podia cultivar podria aconseguir que germinessin d’hora  i amb elles obtindria una bona collita per posteriorment vendre-les. Seria un bon negoci per a ella. Així que sense pensar-s'ho dues vegades va acceptar la proposta d´en Duke. En Duke va lliurar la bosseta de llavors a la senyora gallina i va marxar en direcció a casa assaborint els grans de blat de moro durant el seu retorn.
- Oh no, però que he fet? - va començar a plorar l'aneguet Duke quan es va adonar que ara ja no disposava del paquetet de llavors que el seu papà li havia donat per canviar amb el senyor gall dindi.
- M'he menjat el blat de moro i amb ell totes les possibilitats de cultiu per  aquesta temporada -seguia plorant el Duke. No puc tornar ara a casa. Tota la meva família està esperant que torni amb les llavors del senyor Gall dindi. El meu papà s'enfadarà molt amb mi i els meus germans i germanes no tindran res amb què alimentar-se per culpa meva. - plorava amargament en Duke.
- No puc tornar a casa.
I dit això l'aneguet Duke va partir sense rumb fix cap al bosc, pensant en com podria explicar-li el que havia succeït al seu pare sense guanyar-se una bona brega.
Alhora que pensava es va endinsar cada vegada més al bosc, va recollir una petita branqueta d'arbre que es trobava amagada entre uns matolls i va pujar sobre seu pel riu que creuava el bosc. De sobte una tempesta es va abalançar sobre el petit Duke, que es va veure submergit sota les aigües del riu. Quan va despertar es trobava a la vora d'una petita granota:
- Per fi t'has despertat! -va dir la granota. Pensava que moriries ofegat -va dir molt sigil·losament.

- Què ha passat? - va preguntar en Duke sense recordar on es trobava.
- Doncs crec que has naufragat amb aquesta petita branca -va dir la granota. El meu nom és Dorotea. Com et dius?
- Em dic Duke. I sóc un aneguet desgraciat- va dir molt sigil·losament.
- I per què? - va preguntar la Dorotea.

- Doncs veuràs, el meu pare em va enviar a fer un encàrrec al mercat. Em va demanar que vengués un paquetet de llavors a canvi d'altres per conrear en el nostre petit camp, però jo les vaig canviar per uns grans de blat de moro i me'ls vaig menjar durant el camí -va dir tristament en Duke. Ara no m'atreveixo a tornar a casa. No puc tornar sense les llavors, els meus pares i els meus germans esperen que jo arribi amb elles. I jo ja no les tinc. Em vaig menjar sense adonar-me'n totes les possibilitats d'aliment que teníem per aquesta temporada -seguia plorant molt trist el Duke.
- Bé. Doncs torna i explica-li al teu pare. Potser junts podreu trobar una solució. Parlant s'arreglen les coses -li va aconsellar la petita granoteta.

- Si. Potser tinguis raó. Pensaré com explicar-li a la meva família -va dir sanglotant en Duke.
I dit això va partir a la recerca del camí de tornada a casa. En Duke va caminar i va caminar per diferents passatges i camins. I de sobte es va adonar que s'havia perdut. Ja no podia trobar el camí de tornada a casa.
- No pot ser!! - Deia en Duke. No trobo el camí de tornada a casa. Ara no podré veure ni estar mai més amb la meva estimada família -plorava en Duke.

Així que sense saber quina direcció ni camí prendre, en Duke es va asseure al costat d'un petit rierol on va passar la nit arraulit sota uns matolls.
Feia molt fred i vent i en Duke cada vegada sentia com els seus bonics peuets es començaven a congelar. Si romania molt de temps enmig del bosc en aquestes condicions no podria sobreviure durant molt de temps.
En aquell moment en Duke va pensar que mai més podria tornar a casa i es va dirigir cap al riu on es va mirar en el seu propi reflex.

- Però Duke què has fet? - es preguntava a si mateix. No és possible que et trobis en aquesta situació - plorava amargament.

De sobte del seu reflex va sorgir un gran centelleig i amb ell va aparèixer una bella fada del bosc que es va apropar al aneguet Duke.
- Hola Duke- va dir la bella fada. Sé per què estàs plorant-li va dir molt afectuosament la fada l'aneguet.
- NO volia tornar a casa per por a enfrontar-me amb el meu pare, però ara ja no puc tornar perquè estic perdut al bosc -va dir el Duke a la bella fada.
-Crec que ets un bon aneguet Duke. Crec que vas prendre una decisió equivocada però encara pots posar-hi remei. Mira, et lliuro aquesta petita brúixola. Ella et guiarà pel camí correcte una vegada que trobis el motiu pel qual et trobes ara perdut al bosc -va dir la fada fent el  lliurament d ´una petita brúixola a en Duke.
I dit això la fada va desaparèixer sense deixar rastre deixant en el seu lloc la petita brúixola. En Duke es va acostar sigil·losament a ella i va demanar amb totes les seves forces que li guiés de tornada a casa.
La brúixola semblava no moure´s. En Duke va demanar i demanar que li guiés pel camí correcte i tot seguit la brúixola va començar a emetre sons i les seves agulles van començar a girar una vegada i una altra, marcant la direcció a seguir.

- Per fi ... va dir el Duke. Ara si que podré tornar a casa -va dir molt entusiasmat el petit aneguet.

I de seguida va començar a deixar-se guiar per la brúixola. Va caminar durant diverses hores i de sobte, sense saber com, es va sentir elevat com si fos tirat per una gran força que li va llançar per l'aire.
En Duke es va adonar que havia caigut en una mena de gran xarxa. Llunyanament va veure aparèixer un bruixot que amb la seva gran escombra  es dirigia cap a ell.

- Bé. Ja he caçat a un altre -reia el malvat bruixot. Aquest és un bonic exemplar d'Ànec. Anem-nos  a casa Leo -va dir el bruixot dirigint-se  al seu camaleó.
I junts van partir en direcció al seu cau que es trobava a l'interior del bosc.
- Oh no!! - pensava el Duke. He caigut en mans d'un bruixot. Ara si que ja no podré tornar a casa -deia apesarat en Duke.
Quan van arribar al cau, el bruixot va alliberar de la xarxa a en Duke i el va ficar en una caixa de cartró amb dos aneguets més.
- Hola -va dir el Duke als altres aneguets que es trobaven juntament amb ell dins de la capseta de cartró. Com us dieu? .
- Hola. Sóc la Tulipa i aquest és en Silo -va dir la bonica ànec

- Hola. Jo em dic Duke. Sabeu per què ens té retinguts en aquesta caixa el malvat bruixot?-va preguntar lentament el Duke.

- Pel que hem entès ens vol utilitzar com a ingredients per fer una poció -va dir en Silo. En aquelles altres caixes té retinguts a diversos animals més. Aquest és el seu gran llibre d'encanteris. Hi té moltes receptes per elaborar conjurs. Per poder realitzar-les necessita ingredients que obté de la naturalesa com arbres, plantes i animals. Ara està fabricant una poció i necessita fetge d'ànec per poder acabar-la. Crec que per això estem aquí i és per això que ens ha atrapat a la seva xarxa -va dir capcota la Tulipa.

- ¡¡OH no! - va cridar desesperadament el Duke. Això em passa per haver-me escapat de casa. Jo esperava que amb la brúixola de la fada del bosc pogués trobar el camí de tornada a casa però sembla que no ha funcionat correctament i ara em trobo no només perdut al bosc sinó a punt de ser utilitzat per un conjur -va dir plorant en Duke . Però no podem quedar-nos de braços plegats. Hem d'intentar escapar d'aquí.

- Però és molt difícil poder despistar el bruixot-. va dir en Silo. A més no podrem sortir d'aquesta caixa. És molt alta i no arribem la vora.
- Se m'acut una idea. Si ens col·loquem en fila verticalment un sobre l'altre, potser puguem assolir la vora de la caixa i podrem sortir a l ' exterior -va dir el Duke.

- Podríem intentar-ho. Hem d'esperar que el bruixot estigui distret -va dir la petita Tulipa
I dit això els tres amics van esperar el moment oportú per col·locar -se en fila. Primer es va posar en Silo perquè era més fort i podia suportar el pes, després va pujar lentament la Tulipa ja que era la més alta dels tres i finalment va ascendir-hi en Duke ja que era el més petit de tots.
Quan el Duke va pujar al final de la torre va poder comprovar que era prou alt com per poder assolir la vora de la caixa i amb un gran bot va saltar a l'exterior.

De seguida en Duke va estar fora de la caixa. En aquest moment va sortir disparat en direcció de la porta per fugir corrent i salvar-se, però de sobte es va adonar que no podia marxar deixant als seus companys retinguts a la caixa en mans del bruixot. Havia de fer-se cor fort i alliberar –los com fos.
Així que amagat darrere de l'escombra del bruixot va  intentar llaurar un pla per poder alliberar als seus amics.

Es va adonar que si feia un forat a la caixeta de cartró, els seus amics podrien passar a través d' ella i així podria alliberar-los del seu tancament. Però havia de trobar la manera de poder realitzar-ho.
En Duke va estar molt de temps pensant com ho podria fer i de sobte va trobar la solució. Si aconseguia humitejar amb aigua les parets de la caixa, en ésser de cartró, aquestes cedirien i segurament podria furgar per crear-hi el forat pel qual els seus amics podrien sortir a l'exterior.
Hauria d'anar amb compte de no ser vist ni pel bruixot ni pel seu pèrfid camaleó.

Va buscar pels voltants algun líquid amb el qual poder mullar la caixeta de cartró i de  lluny en algunes prestatgeries va poder comprovar una gran quantitat de flascons i recipients que el bruixot posseïa que semblaven tenir algun líquid en el seu interior.

Així que molt poc a poc es va dirigir cap a la zona de les prestatgeries. Va pensar en com podria assolir-les, ja que es trobaven a llarga distància del terra. Tot d'una es va adonar que si s'enfilava per una de les cortines que adornava una de les finestres, podria agafar una dels ampolletes i utilitzar-la per mullar les parets de la caixeta de cartró.
En Duke va inspeccionar tota la casa del bruixot i va poder comprovar que al costat de la gran cassola que el bruixot utilitzava per les seves pocions es trobava un petit ganxo metàl·lic. Amb ell podria anar enganxant-se a la cortina sense caure i així grimpant per ella podria arribar a les prestatgeries.
En Duke poc a poc va donar abast al ganxo i amb ell es va dirigir a les cortines. Molt poc a poc va anar ascendint per ella fins arribar a la zona de la prestatgeria. Quan es va trobar sobre d' ella va veure que hi havia multitud de flascons tots disposats un al costat de l'altre.
- Qualsevol d'ells m'anirà bé - va pensar en Duke.
I en Duke va agafar un que tenia forma de flor ja que li va cridar molt l'atenció. Amb ell a la mà es va disposar a baixar per les cortines. Quan va arribar al terra, molt lentament, va anar en direcció de la caixeta de cartró on es trobaven retinguts seus amics.
Un cop allà es va disposar a abocar el contingut del ampolleta en una de les parets de la caixa de cartró. Però de sobte va sentir un calfred per tot el seu cos ja que es va adonar que el lleig camaleó del bruixot estava al seu costat disposat a devorar-lo.
- Però que tenim aquí. - va dir Leo el camaleó. Però si aquests insignificants aneguets pretenen escapar de les nostres urpes -Però què us havíeu pensat Pensàveu que escaparíeu tranquil · lament sense ser vistos? Però no sabeu qui sóc?-va dir el camaleó tot orgullós. Tinc vista de linx -va dir rient davant la mirada aterrida d ´en Duke.
En Duke sense saber com reaccionar, de sobte només se li va ocórrer llançar el pot de vidre al camaleó.
A continuació una gran fumera va començar a sortir de seguida quan va entrar en contacte la poció amb el camaleó. En Duke va aprofitar el moment de desconcert per utilitzar el ganxo metàl·lic i  poder realitzar una obertura en la paret de cartró de la caixeta on es trobaven la Tulipa i en Silo. Amb les parets de la caixa mullades per la poció li va ser fàcil poder realitzar el forat per on poder alliberar als seus amics.
- ¡¡¡Silo, Tulipa!! Gràcies a Déu que esteu bé. Hem de fugir ràpid abans que la fumera es ventili i el camaleó pugui veure’ns i atacar –nos de nou -va dir en Duke als aneguets.
I dit això els tres amics van sortir disparats en direcció a la sortida del cau. Quan Leo el camaleó es va adonar del que havia passat ja era massa tard i els petits aneguets ja es trobaven lluny del seu abast.

Quan el camaleó es va disposar a perseguir-los es va adonar que alguna cosa estranya li passava, ja que a cada pas que donava, sentia una lleugera descàrrega i de sobte tot el seu cos canviava de color. I és que a causa del efecte de la poció del bruixot que en Duke li havia llançat, la seva pell canviava d'aspecte a cada moment, depenent del color de l'objecte que es trobava a cada pas que donava. I és per això que actualment tots els camaleons canvien de color, perquè encara que tinguin vista de linx i es creguin molt poderosos per aquesta raó , passen desapercebuts pel poder del camuflatge  que els hi va donar la poció.

En Duke, la Tulipa i en Silo van prosseguir ràpidament el seu camí en direcció a casa seva.

- ¡¡Ohh! ¡La brúixola! - va dir el petit Duke. L'havia oblidat. Però no m'atreveixo a utilitzar-la, l'última vegada que la vaig fer servir em va portar directament al cau del bruixot -va dir en Duke ...

I abans de finalitzar la frase en Duke va recordar les paraules de la bella fada, ella li va dir que només tornaria a casa i trobaria el seu camí quan aconseguís trobar el motiu pel qual es trobava perdut al bosc. I ell creia que ho havia trobat. Es va adonar que el motiu pel qual va abandonar la seva llar va ser per haver -se equivocat en la decisió  que havia pres i no tenir el suficient valor  per enfrontar-se a les conseqüències dels seus actes. Ara gràcies al bruixot, al camaleó Leo i als seus amics havia pogut rectificar la seva conducta, ja que havia pogut escapar-se  de la urpes del bruixot quan va tenir el moment de fugir, però per contra, va preferir quedar-se i alliberar els seus amics demostrant tenir  el valor suficient  fins i tot per  enfrontar-se al malvat Leo. Es sentia molt orgullós i feliç per la manera en què havia actuat i volia tornar a casa per explicar al seu pare que s'havia equivocat al canviar les llavors pels grans de blat de moro però que estava disposat a treballar dur per poder rectificar l'error comès. Mai més fugiria per cap motiu, ja que ara s'havia adonat que si fuges de les teves equivocacions només trobaràs més complicacions.
I dit això el petit Duke va treure de la seva bosseta la brúixola que de sobte va començar a girar i a girar mostrant una determinada direcció.
- Mireu! - va dir la Tulipa. Tot d'una vegada han aparegut al terra un conjunt de llavors de cultiu que marquen un camí -va dir molt sorpresa.

- És cert!. Crec que si les seguim ens portaran de camí a casa -va dir exaltat en Silo.
- Sííí!!. I farem alguna cosa millor -va dir en Duke. A mesura que farem el recorregut  les anirem recollint i les anirem posant en aquesta bosseta -va dir molt content en Duke. Ara ja no tornaré a casa amb les mans buides. Tindrem moltes llavors per cultivar aquesta temporada. Ja no ens faltarà aliment per tot l'any -va dir molt content l'aneguet.
I d'aquesta manera els tres amics van anar recorrent el camí de tornada a casa, recollint les llavors que marcaven el camí. En Duke a cada pas i a cada llavor que recollia del camí donava les gràcies a la bella fada del bosc per haver-li permès trobar el camí a casa.
La Tulipa i en Silo es van acomiadar d´ en Duke quan van haver arribat cada un a la seva llar, desitjosos de tornar a trobar-se amb les seves famílies i gaudir tots junts de la seva collita.
En Duke per fi va arribar a casa. I molt content es va dirigir cap a la cuina on es trobaven tots els seus germans i germanes molt tristos i afligits per la seva desaparició.

- Pare, mare. ¡He tornat! - exclamava el petit Duke. Ja estic de nou a casa i us porto amb mi un regal ¡Mireu tots les llavors de cultiu que us he portat! Tindrem una bona collita aquest any.

Tots els seus germans i germanes es van abalançar sobre en Duke desitjosos de besar-lo i abraçar-lo fortament ja que pensaven que no ho tornarien a veure mai més.
- El nostre major regal ha estat que hagis tornat a casa - va dir el pare d´ en Duke. Cap collita ni cap llavor val més que el fet de poder estar tots junts a casa novament -va dir la mare d´ en Duke.

I tots junts van celebrar amb molta alegria la sembra i la collita d'aquell any que va ser la més abundant mai vista al poblat de les orquídies. I és que el valor i els bons actes que en Duke havia realitzat van ser recompensats per la fada del bosc amb una magnífica collita per aquell any.

I conte, contat .... aquest conte s'ha acaba






Monica Zambrano.Los wikicuentos multiculturals.