El Nacho i l'aspiradora voladora

El Nacho i l'aspiradora voladora:


El Nacho és un nen de dotze anys que viu a Barcelona, avui fa un dia bastant assolellat i el Nacho no vol anar a la seva habitació a fer els deures, així que ha decidit sortir a passejar al parc i aprofitar els petits rajos de sol.

Mentre que  es dirigia caminant cap al parc, li va semblar sentir una petita veueta que provenia d'un arbre que es trobava al costat de la vorera.

Tot d'una, a la part alta de la copa de l'arbre va poder comprovar la figureta d'un petit ésser que lluitava per no caure al terra des de dalt de l'arbre.

- Perdona podries ajudar-me ? - va dir l'estranya veueta dirigint-se al Nacho.

El Nacho sorprès es va dirigir cap a l'arbre i pujant a un banc que es trobava allà a prop , amb un gest ràpid va atrapar el petit ser.

- Uf! Encara sort que m'has recollit abans de caure’m -va dir el petit nan.

- Però qui ets tu? - va preguntar el Nacho.

- Hola. Ho sento. Deixa que em netegi una mica les botes i em presento. Em dic Talin i sóc un nan dendrit -va dir esbossant un gran somriure.

- Un den què? - va dir el Nacho que no sortia de la seva sorpresa.

- Un dendrit. Provinc del planeta de les dues llunes, a uns 10 000 quilòmetres llum d' aquí -va dir el Talin. A què estrany planeta he arribat?

- Hola. Jo sóc el Nacho i has arribat al planeta terra. Aquí no som nans dendrits, som humans.

- Bé, és igual. Ja m'està bé. Teniu molts arbres com aquest per aquí en el vostre planeta? - va dir el Talin esperançat.


- Doncs la veritat és que no molts. Cada vegada hi ha menys arbres i plantes a la Terra ja que els humans estan molt preocupats en construir i construir grans edificis alts i  respecten poc la naturalesa -va explicar el Nacho a  en Talin.

- Doncs vaja. Si que estem bé. Surto d'un planeta proper a la destrucció per ficar-me en un altre igual -va dir el Talin molt trist.

- Què vols dir amb prop a la destrucció? - va preguntar curiós el Nacho.


- Doncs veuràs. En el meu planeta els dendrits vivíem molt feliços i tranquils ocupant-nos dels nostres arbres i dels nostres boscos ja que som éssers que necessitem respirar l'aire pur dels camps i de les muntanyes. Però la nostra tranquil·litat es va veure alterada a causa dels atacs que el drac que habita al turó del foc realitza sobre els nostres boscos freqüentment.


- Fa molt de temps els nostres avantpassats dendrits van aconseguir fer un pacte amb el drac verd. A canvi de que no els ataqués i que respectés els seus boscos i el seu hàbitat de vida, li portaven cada dia menjar. Nosaltres els dendrits cultivem molts vegetals i fruites en les nostres terres i a partir d´ aquell moment reservàvem una part de la collita per al drac. D'aquesta manera, generació rere generació hem viscut en pau amb la tranquil·litat de que el drac mai ens atacaria gràcies a l'acord que havíem arribat amb ell.

- Però ara els nostres dies de calma s'han acabat. Tot i que nosaltres complim el nostre acord i el seguim portant aliments fins a la seva gran cova, ell sembla haver-ho oblidat. Cada dia són més freqüents els seus atacs de foc cap al nostre bosc i les nostres cases. Ens veiem obligats a haver de protegir-nos i a abandonar les nostres cases que queden destruïdes a causa del foc atroç que llança a través de la seva boca.

- Un dia rere l'altre el drac ens ataca i ja pràcticament el nostre gran bosc ha desaparegut i les nostres petites casetes amb ell.


- Ara ens veiem obligats a buscar un altre planeta què habitar ja que no podem continuar la vida al nostre. - va explicar detalladament el Talin al Nacho.


- Però no és possible que hagueu d'abandonar el vostre planeta per això ..No podeu buscar una altra solució per evitar que el drac us segueixi atacant? - va preguntar el Nacho.


- Ho hem intentat tot, però el drac no atén a raons. Tot d'una ve al bosc i de manera desesperada comença a llançar foc per la boca -va dir el Talin.


- Bé, doncs has anat a caure a un planeta no molt millor que el teu, ja que aquí, encara que no tinguem dracs que llancen foc per la boca si que tenim a certs humans despreocupats i nocius que destrueixen els nostres boscos de manera deliberada -va dir el Nacho tristament.


- Però aquí quan es produeix un incendi en els boscos podem avisar els bombers que són les persones encarregades d'eliminar el foc que es pogués produir en els boscos com a conseqüència de l'acció humana o quan es produeixen per accident -va explicar el Nacho. Vosaltres no teniu dendrits bombers?

- No. Quan el foc apareix intentem frenar-ho a força de petits glaçons d'aigua que tenim reservats en una part del bosc, però són insuficients per poder vèncer el foc del drac, així que només podem fer una cosa. Fugir cap a un altre costat del bosc i esperar que el foc del drac perdi força. Després intentem netejar tots els arbustos i matolls que queden totalment calcinats i comencem a repoblar de nou el bosc. Però això porta molt de temps i cada vegada hi ha menys bosc que habitar -va dir el Talin. Em podries explicar exactament com eliminen el foc els bombers? -va dir el Talin.


- Puc fer alguna cosa millor. Si vols et puc acompanyar al teu planeta i us puc explicar com poder contraatacar al drac. Jo sé molts trucs -va dir el Nacho tot orgullós intentant convèncer al Talin perquè el deixés acompanyar-lo al seu país.

- Està bé, però abans has de recollir la meva petita nau de la copa de l'arbre -va dir el Talin.


Dit això el Nacho va pujar a través del tronc de l'arbre i va agafar d'allà un objecte semblant a una aspiradora de mida petita.


- És això la teva nau? - va preguntar curiós.

- Així és. - va contestar el Talin.


- Doncs tenim un problema. Jo no puc pujar-hi, sóc massa gran -va dir tristament el Nacho.


- Això no és cap problema -va dir el Talin. He portat el bolet del xaman de la muntanya. Amb ell podràs fer-te petit durant el temps que duri el seu efecte. Quan l'efecte hagi desaparegut tornaràs a la teva mida però per quan això passi nosaltres ja estarem en el meu estimat planeta -va dir el Talin molt convençut


El Nacho no semblava igual de convençut que el Talin i amb lleugers dubtes es va introduir el bolet a la boca. Tot d'una va començar a disminuir de grandària fins a arribar a una que li va permetre poder muntar amb el Talin en la aspiradora voladora.


Tot d'una el Nacho es va veure transportat per l'aire a sobre de l'aspiradora que va començar a agafar velocitat i abans que el Nacho es pogués adonar, estava envoltat d'estrelles i satèl·lits per tot el seu voltant.

Passats uns minuts, l'aspiradora va començar a baixar i es va aproximar cada vegada més al planeta de Talin.

Des de dalt el planeta es veia desproveït d'alegria i de color a causa dels atacs de fúria del drac verd.

- Ja hem arribat -va dir el Talin al Nacho.

- Junts van baixar de l'aspiradora. El Nacho es va quedar atònit en comprovar que el planeta estava totalment calcinat. Només havia sobreviscut un petit bosc a la part més apartada del planeta.


- Doncs és una llàstima - va dir el Nacho. Hem d'actuar ràpid abans que el bosc desaparegui del tot i sigui impossible repoblar-lo- va dir el Nacho al Talin que estava una mica més esperançat.

Quan van arribar al bosc el Nacho va veure reunits a tots els dendrits que sospiraven i sospiraven molt tristos i commocionats per tot el que estava passant.

El Talin els va presentar al Nacho.

- Mireu, us presento al Nacho- va dir el Talin.


- És un humà de la Terra que ens ve a explicar com fan al seu planeta per contraatacar el foc i frenar-lo a temps abans que calcini completament els boscos -va dir el Talin.


- Ahh si!! - Pots ajudar-nos a apagar el foc del drac verd? - van dir a l'uníson els dendrits.


- Bé, podem intentar fer una cosa però necessitaré la vostra ajuda -va dir el Nacho. Hem de fer junts una gran mànega per la qual es pugui disparar amb força aigua i dirigir-la cap a la boca del drac quan ell l'obri per llançar el seu foc. D'aquesta manera, abans que pugui alliberar el foc l´ extingirem i ell s'haurà de marxar sense fer més mal als vostres boscos -va dir el Nacho.


- Així cada vegada que hi aparegui contraatacarem amb la nostra mànega seu foc -va acabar per concretar el Nacho.


Després de les explicacions que el Nacho va donar als dendrits van començar tots a treballar. Mitjançant diferents materials del bosc i guiats pel Nacho van elaborar una gran mànega que van disposar al principi dels boscos i quan el drac verd apareixia els dendrits l'atacaven amb la força de l'aigua que sortia a través ella. El drac fugia espaordit i amb la boca fumejant com a conseqüència de l'acció de la mànega que els dendrits havien orientat cap a ell.

I d'aquesta manera, cada vegada que el drac apareixia, els dendrits actuaven. Però va arribar un moment en què els dendrits van comprovar que tampoc aquesta era la solució correcta ja que sempre havien d'estar expectants i tement que el drac pogués aparèixer en qualsevol moment.

Així que es van reunir de nou i juntament amb el Nacho, van decidir que la millor solució seria investigar quina era la causa per la qual el drac tenia aquests atacs de fúria i començava  a llançar foc per tot arreu.


Van decidir que l'endemà partirien al cim del turó on el drac verd vivia per poder trobar la causa de les seves rebequeries.


El Talin, el Nacho i alguns dendrits més, van arribar fins a la cova del drac. Des d'allà van poder veure el drac i van estudiar el seu comportament. Es van adonar que les rebequeries del drac solien començar després de que ingeria algun aliment dels que ells li preparaven. Van pensar que potser es devia al fet que algun menjar li feia malament a la panxa. Així que van decidir canviar la seva alimentació comprovant quins aliments eren els que podien provocar els seus atacs de ràbia. Es van adonar que els aliments que feien augmentar les seves rebequeries eren els que contenien més sucres així que van substituir la canya de sucre, la bolets de midó i les llavors d'arròs per altres aliments menys ensucrats.


Però el drac seguia tenint rebequeries i moltes vegades no coincidien amb les hores dels àpats. De vegades s'aixecava de matinada i començava a donar voltes per tota la cova, gemegant i colpejant a les roques i les pedres de l'interior de la gruta.


- Potser estigui malalt -va dir el Nacho


- O potser tingui malsons -va dir el Talin.


En aquell moment el drac va semblar haver-los escoltat i bruscament es va dirigir cap a ells atrapant al Nacho amb unes de les seves urpes.


- Oh Déu meu, no! , deixa’l sortir malvat drac, deixa’l  partir! - cridava desesperat el Talin


Però el drac seguia agitant entre les seves urpes el pobre Nacho que temia convertir-se en menjar pel drac.


Però de sobte el drac amb un gest de dolor i de sorpresa alhora va alliberar el Nacho de les seves urpes.


I és que el Talin amb una gran pua d'eriçó havia punxat el drac en el seu enorme culet i així havia pogut aconseguir alliberar el Nacho.


- Moltes gràcies Talin. Anem-nos corrent al bosc. Tinc una cosa que explicar-vos -va dir el Nacho.


Els dos van sortir corrent de la cova en direcció al bosc i un cop allà el Nacho va fer una revelació. Durant el moment en què estava subjecte entre les urpes del drac, en una de les ocasions que aquest va obrir la boca, el Nacho va poder veure una gran càries en un dels seus queixals .

Potser la càries era la responsable de les rebequeries del drac. Potser per això es movia tan agitat i es mostrava tan colèric. Si poguessin aconseguir eliminar-li la seva càries deixaria de produir els atacs tan ferotges que realitzava sobre el bosc.


Així que el Nacho va tornar a dissenyar un altre pla per intentar alliberar el drac del dolor que segurament li estava provocant la càries. Si deixava de tenir dolor, segurament deixaria d'atacar als dendrits i els boscos deixarien de ser devastats pel seu foc atroç.


Finalment els dendrits van pensar que aprofitarien quan el drac dormís per introduir-se en el seu cau. Un cop a dins buscarien el moment per introduir-se acuradament per la seva boca i lligar-li el queixal amb una gran corda. La corda aniria subjecta a l'altre extrem de la cova, de tal manera, que estigués tensa perquè quan el drac despertés i fes el més mínim moviment, l’estirés amb la força suficient per fer que el queixal saltés pels aires i alliberar d'aquesta manera el drac de la seva tortura.


Tal com ho havien planejat els dendrits juntament amb el Nacho es van posar mans a l'obra i amb cura van lligar la corda al queixal del drac. Quan aquest va despertar i es va aixecar bruscament, l'estirada de la corda sobre el queixal va fer que es produís la seva extracció i el drac amb un gest de dolor, es va veure per fi alliberat de la seva gran càries.


A partir d'aquest moment el drac va tornar a sentir-se relaxat i content i va deixar de tenir les rebequeries que ocasionava el seu mal de queixal.


Els dendrits van tornar de nou a estar tranquils i sense por de ser devastats pels atacs de fúria del drac.


Tots van donar les gràcies al Nacho per l'ajuda rebuda.


- De tota manera encara hem de fer una última cosa -va dir el Nacho.


- Així què és? - van preguntar tots els dendrits.


- Perquè la situació no es torni a reproduir, hem d'evitar que el drac torni a tenir més càries. Així que aprofitarem la mànega i la utilitzarem per rentar la boca del drac després de cada un dels àpats que realitzi. També caldrà seguir cuidant de la seva alimentació -va explicar detalladament el Nacho als dendrits que escoltaven atentament les seves explicacions. D'aquesta manera farem doble prevenció, d'una banda evitarem les càries del drac i amb això també previndrem que apareguin més incendis -va dir el Nacho rient.


Així va ser com el Nacho va alliberar als dendrits dels atacs de fúria del drac. Els dendrits en senyal d'agraïment li van regalar una petita aspiradora al Nacho, que encara que no era capaç de volar com l'aspiradora de Talin, seria una manera de recordar la seva experiència al seu planeta.


A continuació, el Talin acompanyar de nou al Nacho a casa on l'esperava la seva mare per sopar.


Després d'aquesta experiència el Nacho va ser conscient de la importància que té la prevenció, ja que és millor evitar les causes del problema abans que aquest aparegui igual que van fer amb el drac verd, la seva càries i els incendis.


I com considerava que se li havia donat també això d'apagar focs i dirigir la mànega va començar a plantejar -se estudiar per ser bomber. Es convertiria en un gran drac apaga- focs encara que en aquesta ocasió en comptes d'anar vestit de verd com el drac del país dels dendrits el vermell seria el seu color.




I conte, contat aquest conte s'ha acabat.

Monica Zambrano Los wikicuentos Multiculturales