Contes d'Alemanya: "El Colder i els hotmanies".
Hi havia una vegada, fa molt de temps, a la gran ciutat d'Alemanya, hi havia una petita població d'éssers màgics que s'encarregaven del bon funcionament de la rotació de la terra, dels naixement de les estrelles i que les diferents estacions es fossin succeint una darrere l´ altra per mantenir l'equilibri de l'entorn i del medi ambient. Aquests éssers es denominaven els Elvins que estaven governats per la seva reina la dama de l' Hivern.
Els Elvins s'encarregaven de que Alemanya i la resta de països mantinguessin les seves respectives temperatures d´ acord amb les estacions que disposessin segons la seva situació al planeta. D'aquesta manera quan a Alemanya començava l'estació d'hivern procuraven que les temperatures baixessin perquè es produís la neu i que els diferents animals poguessin començar la hibernació i que algun d'ells pugés emigrar cap a països més calorosos. Quan la terra girava cap a l´ altre cantó i apareixia la primavera, els elvins procuraven tornar a augmentar les temperatures perquè comencés el desglaç i que les plantes poguessin tornar a créixer.
D'aquesta manera cada estació anunciava unes temperatures i una manera de vida, que cada animal i cada ésser del planeta coneixien a la perfecció i feia que es mantingués l'equilibri de l'ecosistema.
Els elvins eren de color blau i de diminuta grandària. Els éssers humans no eren capaços de veure ´ls ja que eren invisibles a l'ull humà. Si algun dia algun d'ells els pogués percebre seria insòlit i molt difícil de repetir. La seva reina, la dama de l' hivern, era l'encarregada del bon funcionament de l'estació del hivern. Ella avisava a tots els animals del bosc del seu començament, perquè poguessin preparar les seves reserves d'energia, els seus aliments i les seves casetes durant aquests quatre mesos de fred. Però també era l'encarregada disposar tota l'alegria i l'esperit de l'harmonia del Nadal a les llars humanes. Ella volava amb la seva vareta màgica per totes les llars dipositant lleugers floquets de gel a les finestres i a les xemeneies de totes les cases i amb ells feia que l'esperit nadalenc es fes sentir a cadascuna de les famílies. Els elvins adoraven veure-la aparèixer entre el seu mantell de color or i plata, amb el seu llarg cabell arrissat i ulls blaus ja que la seva aparença era similar a quan a l' hivern es produïa el desglaç. Ells quan la veien aparèixer cridaven emocionats "Licht im Winter kalt schön schreiben Sie ihre eigenen Glück", que significava que els toqués amb la seva vareta màgica de la felicitat de l' hivern per atorgar-los la bellesa i la puresa de l'esperit del Nadal. La dama de l' hivern, la Lichtwinter, somreia emocionada quan entonaven la cançó dedicada per a ella i amb un toc de vareta màgica en cadascuna de les orelles dels Elvins, provocava que comencessin a saltar d'alegria emocionats quan els recorria pel cos el dolç tremolor bonic del fred del hivern i amb ell els envaïa l'esperit nadalenc.
"Dolça i bella com sempre
La dama de les neus ve
Amb el seu toc de vareta màgica torna
Els cors alegres per la neu.
Llum d'Hivern, llum d'esperança
Acudeix a veure´ns
Que volem per aquest any nou béns
Per gaudir el Nadal alegrement.
Amb els teus flocs màgics de l'harmonia
No hi ha Nadal que es resisteixi
A celebrar-se amb la major alegria
I a com germans gaudir de la teva companyia.
Dolça i bella com sempre
La dama de les neus ve
Amb el seu toc de vareta màgica torna
Els cors alegres per la neu. "
Tot en la ciutat d'Alemanya estava d'acord amb les estacions i regnava pau i l'harmonia en totes les llars alemanyes.
Però de sobte alguna cosa insòlita va començar a sentir-se en les llars d'Alemanya. Cada vegada més l'esperit del Nadal començava a desaparèixer de les famílies Alemanyes i per molts tocs que Lichtwinter realitzava en les finestres de les cases, els floquets màgics de neu cada vegada eren més minúsculs i semblaven no tenir efecte. Any rere any els floquets perdien força i les temperatures a l' hivern cada vegada eren més caloroses.
Un dia es va produir una reunió de tots els éssers màgics de les estacions. S'hi van reunir els elvins, la dama de l' hivern, el follet de l'estiu, la fada de la primavera i l'elf de la tardor. Tots ells estaven molt preocupats per les pujades de les temperatures i la desaparició pràcticament del Hivern que s'estava produint tant a Alemanya com a la resta de països.
- Si això continua d'aquesta manera, aviat no tindrem hivern i la Licthwinter i el Nadal desapareixeran amb ella -va dir l´ Esternin un dels elvins més ancians del grup.
- Però a què es deu aquesta pujada de les temperatures?. Vosaltres sou els encarregats de mantenir els termòmetres centrals de manera adequada perquè no es produeixi cap tipus d'escalfament a la terra -va dir l'elf de la tardor.
- Si, és cert, però alguna cosa estranya passa últimament. Estan impossibles de controlar, nosaltres fem tot el possible perquè no es desestabilitzin, però alguna força estranya que prové de l'exterior fa que els termòmetres no ens facin cas i que segueixi pujant la temperatura -va dir un altre dels elvins.
- Haurem de sortir a esbrinar què està passant. Teniu alguna idea de per on començar a buscar? - va dir la fada de la primavera.
- Creiem que els responsables poden ser els éssers humans. No creiem que es tracti d'un efecte innocu, algú ho està provocant -va dir l´ Esternin, un altre dels elvins.
- Jo cada vegada estic més debilitada, la meva vareta màgica perd poder i cada vegada em sento més trista i sense amor per la pèrdua de l'esperit del Nadal- va dir Licthwinter.
- Haurem de sortir a l'exterior per esbrinar què està passant -va dir un altre dels Elvins.
- Però sabeu que és molt perillós rondar pel món exterior, els humans no poden veure ´ns però les seves baixes energies ens debiliten -va dir la fada de la primavera. Si es tracta d'algun tipus de maquinació que ells estan realitzant necessitarem ajuda, nosaltres sols no podrem fer-ho -va acabar per concretar en Frühlingsblume.
Van seguir discutint llarga estona, però no trobaven solució. Si es tractava d'algun tipus d'acció que els humans estaven realitzant seria molt complicat trobar-ne una solució, ja que ells eren molt poderosos i la seva màgia era molt limitada.
Mentrestant l' hivern tornava a caure sobre Alemanya i la dama de l' hivern cada vegada tenia menys força per poder realitzar la seva tasca. Donava tocs de vareta màgica a les cases dels humans però la seva màgia cada vegada era més insuficient.
Un dels dies en què es dirigia cap a la xemeneia de les llars, va relliscar per una i va caure al buit. Tot d'una va perdre el coneixement i quan es va despertar es trobava entre els cabells d'un gran Bobtail a l'interior d'una de les llars dels humans.
- Silver, vine cap aquí -va dir l´ Oller dirigint-se a la gran massa de pèl on ella es trobava situada.
- Oh Déu meu, no pot ser! - va dir cridant l´Oller. Una altra vegada tens puces.
I dit això es va dirigir cap a la Licthwinter i amb un gest ràpid la va atrapar entre els seus dits.
- Ui!!. Però això que és? - va dir l´Oller exclamant alegrement. Però si no és una puça. És un ésser diminut i molt bonic -va dir esbossant un gran somriure.
- Qui ets? - va dir l´ Oller.
En aquell moment la dama del Hivern va recobrar el coneixement i es va adonar d' on estava realment. Però en aquesta ocasió en comptes de sentir pànic i por en trobar-se davant d'un ésser humà va sentir que li envaïa una gran pau i alegria al trobar-se amb ell.
- Hola! - va dir tímidament. El meu nom és Licthwinter, que significa llum d'hivern.
- Hola, encantat. Jo sóc l´Oller i sóc el senyor d'aquesta casa -va dir rient i acariciant els cabells de la petita.
- Bé, em podries dir quin ésser estrany ets? - va dir mirant-la sorprès l´ Oller.
- Sóc una fada. Sóc la dama de l' Hivern. M'encarrego juntament amb d´ altres companys que la temperatura estigui de acord amb les estacions de l'any. Jo m'encarrego de l' Hivern. Ajudo a que les temperatures baixin i ajudo a instaurar l'esperit nadalenc a les llars de vosaltres els humans amb l'ajuda de la meva vareta màgica -va dir silenciosament la petita fada.
- Ah si!. Així que tu ets l'encarregada d'alegrar-nos una mica amb el Nadal el dur hivern? - va dir sorprès l´Oller.
- Així és. Però últimament la meva vareta ja no crea bons flocs de l'harmonia. S'està debilitant perquè les temperatures no deixen de pujar a Alemanya i a tot el nostre planeta -va dir sanglotant la dama de l' hivern.
- Si. Darrerament cada any fa menys fred a l' hivern i cada vegada els humans ens estem tornant més esquerps i amb poc esperit Nadalenc -va dir l´ Oller gens sorprès.
- I a què es deu? - va preguntar curiós l´Oller.
- Doncs de moment no ho sabem. Creiem que algú provoca la pujada de temperatures de manera voluntària. Possiblement sigui un humà o grup de vosaltres els que estan realitzant a marxes forçades la desaparició de l' hivern i amb ella el Nadal. Si això passés jo desapareixeria també -va dir amb llàgrimes en els seus ullets la Licthwinter.
- Possiblement sàpiga de què es tracta. - va dir tot convençut l´Oller.
- Ah si! , podries explicar-m'ho per intentar buscar una solució? - va dir esperançada la dama de l'Hivern.
- Doncs veuràs, he sentit rumors que el nostre cel i amb ell la nostra atmosfera s'està debilitant i que s'està produint un efecte de pujada de temperatures a tot el planeta - va dir l´Oller a la petita dama. Sembla que les temperatures pugen perquè s'acumulen diferents substàncies malignes a l'atmosfera que fan que la calor quedi retinguda i que no s'evapori cap a capes més elevades del nostre cel -va dir l´Oller tristament. Si això continua d'aquesta manera, es produirà els desglaços dels pols i començaran a produir-se alteracions en el nostre entorn.
- Si!! - va dir la Licthwinter. És per això que l' hivern està pròxim a desaparèixer i amb ell tota l'harmonia de les estacions - va concloure la Licthwinter.
Doncs haurem de investigar quines són aquestes substàncies que fan desestabilitzar l'ecosistema i veure com podem esmorteir els seus efectes -va dir l´Oller.
Mentrestant ... en un lloc situat als afores del bosc de Teutoburger Wald, a l'interior de la gruta del Nord, el malvat Colder continuava amb les seves labors malèvoles.
En Colder era un dels éssers humans més terrorífics de tot el planeta. Odiava extremadament el fred i odiava el Nadal. No volia que Alemanya tingués hivern. Odiava veure als alemanys alegres i despreocupats durant les èpoques Nadalenques. Ell preferia veure als humans barallar i lluitar entre ells.
- Odio el fred. No pot ser que els humans desitgin l' hivern només perquè esperen l'arribada del Nadal -va dir agrament en Colder dirigint-se cap a un dels seus hotmanies.
- Odio el Nadal i l'esperit nadalenc. No suporto l'alegria extrema que provoca l'estúpida dama del Hivern amb el seu toc de vareta màgica -seguia grunyint en Colder.
-Però gràcies a vosaltres i la meva genial i terrorífica idea podrem aconseguir que desaparegui del tot l' hivern i amb ell el Nadal -va dir sense parar de riure en Colder. Direm adéu alegrement a la petita dama de l 'hivern que desapareixerà amb ell.
En Colder havia construït amb l'ajuda dels éssers del infra món, els hotmanies, una xemeneia que anava des del subsòl fins a les capes més elevades del cel a través de l'interior de les muntanyes. Amb aquesta xemeneia pretenien poder elevar a l'atmosfera tots els productes de rebuig i substàncies que a l'infra mónn anaven generant els hotmanies com a resultat de cremar les escombraries i carbons que necessitaven per poder mantenir-se calents, ja que, els hotmanies necessitaven la calor per poder subsistir .
Els hotmanies s'encarregaven de regular els minerals a l'interior del planeta. Necessitaven estar calents per poder realitzar tots els esforços que implicava llaurar les roques i els minerals de l'interior de la terra. Antigament havien estat éssers humans que a causa de la quantitat de malifetes que havien realitzat durant la seva vida, havien estat relegats a l' infra món i estaven destinats a aquest dur treball com a càstig per les maldats realitzades.
Ara, en comptes de resignar-se a pagar per les seves culpes i responsabilitats anteriors, tramaven juntament amb en Colder altre pla terrorífic per poder seguir fent mal al planeta.
En Colder i els hotmanies compartien el mateix objectiu: pretenien fer desaparèixer el Nadal i per descomptat l' hivern. En Colder perquè odiava sincerament el Nadal i el fred i els Hotmanies perquè tenien l'esperança que si al planeta s'elevava la temperatura podrien sortir de l'interior de l' infra món i tornar a viure a l'exterior amb temperatures idònies per poder subsistir-hi. Els hotmanies sabien que sense l'esperit de l'altruisme i de l'harmonia que la dama de l' hivern distribuïa per les llars dels éssers humans, els humans cada vegada es tornarien més egoistes, esquerps i malvats, i això també causaria que les temperatures continuessin augmentant cada vegada més i d'aquesta manera podrien viure entre ells sense preocupar-se dels canvis de temperatura que provocaven les estacions i els elvins.
- El nostre pla és perfecte -va dir un dels hotmanies. Quan els humans se n´ adonin del que està passant, ja serà massa tard per poder reaccionar i les temperatures s'alteraran irremeiablement.
- Si, i tot gràcies als nostres productes de rebuig que circulen a través de la xemeneia fins l'atmosfera. Amb ells l'atmosfera es cobreix de CO2 que és el responsable de crear un efecte de calor per tot el cel, com l'efecte que es produeix a l'interior dels hivernacles per provocar temperatures agradables a les plantes -va dir gemegant altre dels hotmanies. D'aquesta manera en poc temps, la terra serà un gran hivernacle, terroríficament calorós -va dir rient altre dels hotmanies.
- Estic desitjant veure deteriorar-se poc a poc a la petita dama del Hivern i veure la desaparició de l'alegria i de l´ harmonia nadalenca -va concloure en Colder molt entretingut fent neteja de la xemeneia per poder seguir enviant fonts de CO2, clorofluorcarbonos (CFC) i diversos àtoms de clor , brom i iode a l'ambient. Amb les nostres substàncies amigues productes de rebuig aconseguirem la nostra missió en molt poc temps.
Amb aquests perversos plans els hotmanies i en Colder estaven entretinguts sense ser conscients que els petits éssers màgics de les estacions juntament amb l´ Oller estaven pròxims a adonar-se’n del que realment estava passant a Alemanya i estaven a punt de posar fi d'una vegada per totes a les seves malifetes .
La Litctwinter va partir a la recerca dels seus companys i dels Elvins per explicar-los el que havia pogut esbrinar sobre l'elevació de les temperatures.
Quan va arribar fins al seu petit món màgic es van tornar a reunir tots els éssers i la Licthwinter els va explicar tot el que l´Oller li havia comentat sobre aquelles estranyes substàncies que elevaven la temperatura del Planeta.
- Creiem que les substàncies provenen d'un lloc situat al nord d'Alemanya anomenat Teutoburger Wald. Sembla que les àguiles del Nord han vingut a explicar-li a algun dels nostres companys elvins que es perceben des de dalt dels cims de les muntanyes substàncies fosques i pudents que abans no circulaven per aquesta zona. Potser siguin aquestes substàncies les responsables de l'augment de les temperatures -va dir el follet de la tardor.
- Proposo fer una expedició per poder explorar el terreny -va dir un dels elvins.
Dit això van partir a la recerca de Teutoburger Wald i hi van descobrir una estranya xemeneia que s'estenia des de l'interior d'un forat llaurat al terra de la cova del Nord fins al cim de les muntanyes. Quan van descobrir la xemeneia els va ser fàcil arribar fins a la gruta on en Colder realitzava els seus malèvols plans.
- Mireu allà -va dir l´Osly, el follet de la Tardor.
- Sembla que les substàncies provenen de l'Interior de la xemeneia -va dir la fada de la primavera.
- És enorme. Sembla que s'introdueix fins a l'interior de la terra. Algú hauria colar -se a través d' ella i veure realment el que està passant -va dir esperançat un dels elvins.
Així que d'aquesta manera, el follet de la tardor es va disposar a baixar a través de la xemeneia i va descobrir l'estrany secret.
Sigil·losament va baixar per l'interior fins que va arribar al cau dels hotmanies, a l'interior de la Terra. Allà va descobrir que els productes que els hotmanies cremaven contínuament eren els responsables de provocar els gasos i els diferents productes que s'elevaven a través de la xemeneia i que arribaven fins a dalt de les muntanyes.
- Quins productes són els que cremen aquests estranys éssers? - es va preguntar interiorment l´Osly.
I amb aquests pensaments va partir a la recerca de la resta de companys per informar-los del que havia descobert. Junts van partir de nou al poblat a la recerca de la Licthwinter per comentar-li les noves novetats.
Quan van estar reunits la Licthwinter va proposar recórrer a l'ajuda del jove Oller per poder descobrir de quins materials es tractava i com podien aconseguir que els estranys éssers deixessin de cremar-los i distribuir-los per tota l'atmosfera.
- Segurament han de ser productes que quan es cremen originen substàncies nocives per al nostre Planeta. Segur que provoquen gasos com el clor, brom o iode que quan s'acumulen provoquen un augment de CO2 i l'augment de la temperatura a la Terra. - va dir l´ Oller.
- Si això és cert, haurem d'evitar que els productes arribin a la nostra atmosfera i segueixi causant dany al nostre planeta, les nostres espècies i el nostre estimat hivern. Però com podrem realitzar-ho? No veig la solució al problema -va dir la Licthwinter.
- Podríem substituir els materials que aquests estranys éssers estan cremant per altres la combustió dels quals no provoqui aquests gasos nocius. Si els substituïm sense que s'adonin podrem fer que les temperatures tornin a baixar. - va dir l´Oller
- Sembla que aquests estranys éssers adoren la calor, sense ella, no podrien sobreviure. Pel que l´Osly em va comentar, volen elevar la temperatura del Planeta perquè odien el fred, el Nadal i perquè volen viure a l'exterior de la Terra. - va dir tristament la Licthwinter.
- A més, també van descobrir que l'humà que dirigeix tot aquest malèvol pla odia també l' hivern i vol desfer-se del Nadal i de mi també -va continuar narrant la Licthwinter.
- Bé, no et preocupis bonica. Junts trobarem la situació -va dir esperançat l´ Oller.
Així que tots junts van anar meditant i llaurant un pla estratègic per poder fer front a la situació. L´Oller pensava que si aconseguien substituir els materials que els hotmanies utilitzaven per altres menys nocius aconseguirien que l' hivern tornés a aparèixer. Amb ell, la vareta màgica de la Licthwinter recobraria l'energia perduda i podria baixar a l' infra món i subministrar uns copets de vareta als hotmanies. L´Oller creia que potser el fred de la vareta màgica de Licthwinter causaria la desaparició dels estranys éssers. Quan en Colder s'adonés que l' hivern havia tornat a arribar, segurament baixaria al subsòl per veure el que estava passant. En aquest moment ells haurien d'aprofitar per deixar-ho tancat allà i que no pogués sortir a l'exterior mai més. Allà continuaria amb la tasca dels hotmanies, llaurar i llaurar pedra per sempre més com a resultat de les maldats que havia realitzat durant la seva vida. Havien de actuar ràpid i organitzadament per aconseguir tancar la xemeneia i que en Colder mai més pogués sortir de l'infra món.
Així que amb aquest magnífic pla tots es van posar mans a l'obra.
La primera part del pla seria substituir els materials sense que els hotmanies se n'adonessin. Per això van sol · licitar l'ajuda dels amics talps que van ser dirigits pel follet de la Tardor. Es van encarregar sigil·losament de canviar els materials que els hotmanies cremaven sense descans. D'aquesta manera, els gasos nocius aviat es van deixar de produir. El hivern aviat va fer la seva aparició.
La Licthwinter va començar a sentir-se renovada i la seva vareta va començar a tornar a produir els seus flocs de neus màgics. La primera part del pla havia havia efecte.
De seguida van disposar tot per continuar amb la segona part. L´Oller i la Licthwinter havien de descendir per la xemeneia i arribar juntament amb els hotmanies. Allà la Licthwinter els donaria el seu merescut a cop de vareta de fred.
Quan van estar a l'interior de la terra, a la Licthwinter li va ser molt fàcil poder acostar-s'hi sense ser vista i de sobte els hotmanies en sentir el fred de la seva vareta es van quedar petrificats i es van convertir en roques i pedres inertes per a la resta dels seus dies.
Ara només havien d'esperar a que en Colder baixés a les profunditats.
En Colder no va trigar gaire en aparèixer cridant i exclamant fortament:
- Però es pot saber que esteu fent? L' hivern ha tornat a aparèixer. - va cridar sorprès en veure que els hotmanies havien desaparegut.
I gairebé sense adonar-se en Colder va sentir un gran estrèpit a l'interior de la xemeneia i des d'allà va visualitzar a l´Oller i a la Licthwinter pujant a través d' ella.
- Ho sentim molt, estimat Colder. La teva nova vida a l' infra món comença aquí. Aquí sempre tindràs calor realitzant la feina que anteriorment realitzaven els teus companys hotmanies. Llaurar la pedra per la resta dels teus dies -va dir l´Oller des de dalt tancant la sortida cap a l'exterior.
- Però que és això? Però no pot ser? - cridava desesperat en Colder.
Però ja era massa tard. En Colder romandria per sempre en l' infra món.
D'aquesta manera els petits éssers màgics de les estacions tornaven a respirar pau i tranquil·litat ara que les temperatures tornaven a la normalitat.
La Licthwinter va tornar a recobrar la seva resplendor anterior i amb els seus tocs de vareta acostava als éssers humans l'alegria, la bellesa i harmonia de l'esperit del Hivern i del Nadal.
L´Oller es va adonar de la importància de mantenir els cels nets de gasos nocius i de productes de la combustió i gràcies a aquesta experiència es va formar com un gran geòleg, ecologista i defensor de l'entorn. Supervisava que totes les fàbriques i empreses utilitzessin materials i productes la combustió dels quals no llancés gasos nocius a l'atmosfera.
En Colder es va resignar a viure en el subsòl mirant la part positiva de les coses, almenys allà dins no tenia fred i havia aconseguit la calor que tant havia anhelat.
I gràcies a aquesta experiència avui en dia es manté la tradició del descens de Papanoel a través de les xemeneies de les llars anunciant l'arribada del Nadal que recorda que gràcies al descens de l´Oller i la Licthwinter a través de la xemeneia de gasos dels hotmanies es va aconseguir mantenir al planeta l' hivern i amb ell l'esperit Nadalenc.
I conte, contat, conte s'ha acabat.
Els Wikicontes multiculturals. Mónica Zambrano.
