El Blu, l´hipopotam que volia volar

  Blu,  l´ hipopòtam que volia volar:

En un petit país vivia un petit hipopòtam anomenat Blu En aquesta ciutat només vivien hipopòtams i per això l'anomenaven la ciutat dels hipos.
En Blu era el petit de la família Hipoglosos. Era de color blau i sempre portava penjat un gran xumet.
Malgrat que era molt petit, en Blu era molt actiu. No li agradava gens fer de mandrós en la gran bassa. Preferia sortir a passejar, veure els arbres i caminar pels camps. Preferia estar sec a l'aire lliure que no pas mullat sota l'aigua. Adorava olorar les flors.

Ningú de la seva família entenia com podia sortir a passejar. Per a ells era millor quedar-se tranquils a l'aigua, sense res a fer, sense res a pensar i sense ningú a qui molestar ni ser molestats. Una vida monòtona i avorrida que en Blu no volia per a ell mateix.

En Blu mirava el cel. Admirava els colors purs, nets i perfectes dels núvols i dels ocells. Moltes vegades es preguntava com seria poder volar.
Cansat d'estar sempre pensant com seria de bonic explorar el món i conèixer la vida d'altres animals, va decidir un dia sortir a passejar. Durant el seu passeig preguntaria als animals voladors si ell algun dia podria aconseguir volar tan bé com ho feien ells. Era el seu somni més preciós. Volar lleuger com els núvols i poder veure des d'allà tot el paisatge de flors i camps dels boscos.

Va sortir amb la seva petita motxilla , va caminar i va caminar fins que de sobte es va trobar amb un petit ocellet:
- Hola! Hip, hip. Em dic Blu Tu com et dius, hip?

- Em dic Flutti. Piu. Sóc un pit-roig- Piu, piu.

-Hola Flutti. Estic molt content de poder parlar amb tu. M'agradaria fer-te una pregunta. Em podries ensenyar a volar?
En aquest moment Flutti va començar a riure i a riure sense parar.

-Però Blu, tu no pots volar, piu, perquè no tens ales. Ets un animal de terra, ets molt pesat i el teu lloc és estar a l'aigua. Piu, piu ...


-Però m'agradaria saber com podria aconseguir unes boniques ales.
- Podries construir unes grans ales amb les branquetes d'arbres com jo construeixo el meu niu. Però ets molt gran. Jo no puc transportar grans branques. Ho sento molt, piu-va dir en Flutti. Jo no puc ajudar-te.

En Blu continuar la seva marxa i es va trobar amb una petita abella.
 
- Hola! - Va dir Fly. - Com et  dius! zzz! ZZZ!
- Hola, em dic Blu.
- Que et passa? Sembles trist.
- Si, és que m'agradaria poder volar com ho fas tu-hip, va dir en Blu
- Però aixo no és possible -va dir en Fly.
- Flutti el pit-roig em va dir que podia construir unes ales. Em va dir que amb branquetes dels arbres ell construeix el seu niu. Però ell és molt petit per poder transportar-les. Necessito que les branques siguin grans.
- UFF!! , Jo tampoc puc ajudar-te .zzzz. - va dir Fly.

Però puc acompanyar-te a veure a Molly. Molly és una Girafa, ella pot ajudar-nos a recollir les branques més grans des de dalt.

- Eureka! Urra! Hip-anem a veure-la de seguida.En Fly i en Blu es van dirigir a veure a la Molly.

- Hola Molly! - Va dir Fly. ZZZ. Potser  tu puguis ajudar a en Blu .Necessita aconseguir grans rames per construir les seves ales. Tu el pots ajudar?

- I tant. Puc ajudar-vos a baixar les branques perquè pugueu construir les vostres ales però crec que necessitaríem alguna cosa més per poder unir-les amb fulles i formar unes ales compactes i fortes.

- És cert-va dir Blu
- Això no és problema - va dir Fly. La mel que jo fabrico és molt flexible i enganxosa. Podem utilitzar-la per poder unir les rames i les fulles.

D'aquesta manera els tres amics, en Fly, en Blu i la Molly van començar a treballar dur per poder crear-li unes ales a en Blu i que veiés el seu somni convertit en realitat.


En aquest moment va aparèixer Flutti acompanyat amb més pit-rojos i va dir exclamant:

- Hola, Blu! Piu, piu. He pensat que entre tots sí que podem ajudar-te. Per això he portat ajuda amb mi. Piu, piu.

- Jo avisaré també a les meves amigues abelles -va dir en Fly
- Moltes gràcies -va dir Blu Ara entre tots sí que podrem construir unes grans ales.

Tots els animals es van posar mans a l'obra. Les girafes s'encarregaven de baixar les branques, els pit-rojos col · laboraven distribuint adequadament les fulles, les abelles deixaven caure la mel entre les branques i fulles. Tot estava molt ben organitzat. En Blu s'encarregava d'anar dirigint a tot el grup i col · laborava en tot el que li demanaven.
D'aquesta manera les ales van estar construïdes en un moment.
En Blu es va col · locar les seves ales i va volar i va volar tan alt com va poder acompanyat dels seus nous amics.

Més tard es va acomiadar d'ells i es va dirigir cap a la ciutat dels hipos.
Quan el van veure aparèixer tots els hipopòtams van sortir de les seves basses i van anar a saludar a en Blu.




En Blu estava molt content ja que des de dalt les flors i els camps semblaven més petits però contemplar-los  des d'allà dalt havia estat meravellós. L'experiència li havia agradat molt però el que més havia entusiasmat a en Blu era haver pogut conèixer altres animals diferents a ell i haver pogut compartir amb ells el seu somni de poder volar.



I conte, contat aquest conte s'ha acabat ...